Mercurio · gestió comercial

Mercurio és la gestió comercial de les teves empreses al núvol: clients i proveïdors, pressupostos, comandes, albarans i factures, l’estoc amb els lots i els magatzems, la logística, els serveis amb quotes, la tresoreria, la comptabilitat i els impostos. Tot està pensat per a un grup d’empreses: els clients, els proveïdors i els articles són comuns, i cada empresa té el seu (els seus magatzems, les seves sèries, els seus documents, la seva comptabilitat).

Cada persona veu el que li deixen els seus perfils (un comercial no veu la comptabilitat; el magatzem no veu els marges) i cada funció (els lots, el CRM, la comptabilitat…) s’encén o s’apaga a la configuració del compte: si alguna cosa d’aquest manual no surt a la teva pantalla, és per una d’aquestes dues coses.

#Entrar

123456

1. 1
   El teu usuari o el teu correu electrònic: serveixen tots dos.
2. 2
   La teva contrasenya; l’ull del costat la mostra mentre l’escrius.
3. 3
   Entra amb aquestes dades.
4. 4
   Per provar Mercurio amb les teves pròpies empreses: un compte de prova de 30 dies.
5. 5
   A la demo, entra amb un clic com qualsevol de les persones del grup: cadascuna veu el del seu lloc de treball.
6. 6
   L’idioma i el tema (clar o fosc), també abans d’entrar.

#La pantalla

12345678

1. 1
   La barra lateral: les seccions, agrupades (vendes, compres, magatzem…). Només surten les que el teu perfil pot veure i les funcions enceses; un número al costat avisa del que hi ha pendent.
2. 2
   L’empresa amb què treballes: tot el que veus (documents, estoc, xifres) és seu.
3. 3
   El cercador: clients, proveïdors, articles, documents, lots i números de sèrie, des de qualsevol pantalla.
4. 4
   La campana: els teus avisos (el que t’assignen, el que caduca, el que ha fallat), amb els que no has llegit.
5. 5
   L’ajuda d’aquesta pantalla (també amb F1).
6. 6
   L’idioma i el tema clar o fosc.
7. 7
   El teu menú: el teu compte, Claude, la contrasenya i sortir.
8. 8
   L’ajuda i el manual, també des de la barra lateral.

La pantalla sempre és igual: a l’esquerra, la barra lateral amb les seccions; a dalt, la barra superior amb el nom de la secció, l’empresa, el cercador i les teves eines; i al mig, el contingut. Les fitxes (un client, un document, un article) s’obren en un panell a la dreta, sense perdre la llista de sota: es tanquen amb la ✕ o amb Esc i s’eixamplen arrossegant-ne la vora esquerra.

#L’empresa amb què treballes

12

1. 1
   L’empresa triada, amb la marca. Cadascuna mostra el NIF i com es registren les factures a Hisenda (SII, TicketBAI o VeriFactu).
2. 2
   Prem-ne una altra per canviar: la pantalla es recarrega amb les seves dades.

Els clients, els proveïdors i els articles són els mateixos per a totes les empreses del grup (amb les seves condicions, els seus preus i els seus comptes a cadascuna). La resta és de cada empresa: els magatzems i el seu estoc, les sèries i els documents, la tresoreria, la comptabilitat i els impostos. Només veus les empreses que t’han donat: un comercial pot treballar amb dues i no veure la tercera. L’empresa triada es recorda al teu navegador.

#L’ajuda i el manual

1234

1. 1
   On ets: què és aquesta pantalla i, si tens una fitxa oberta, què és aquesta fitxa.
2. 2
   El capítol d’aquesta pantalla en aquest manual, en el teu idioma.
3. 3
   Les guies animades: una tasca pas a pas sobre captures reals, amb el focus movent-se per la pantalla.
4. 4
   F1 obre aquesta ajuda a qualsevol pantalla, també amb una fitxa o un diàleg oberts.

123

1. 1
   El capítol de la secció on ets.
2. 2
   El manual sencer, amb el seu índex i el seu cercador.
3. 3
   L’ajuda d’aquesta pantalla, amb les seves guies.

1234

1. 1
   Qui ets, amb quin compte i amb quin perfil.
2. 2
   Per preguntar a Claude per les teves dades, amb els teus mateixos permisos.
3. 3
   La teva contrasenya.
4. 4
   Sortir (en un ordinador compartit, sempre).

El manual s’obre en una altra pestanya del navegador, en l’idioma que tinguis triat. Té un cercador (tecla /), un índex que segueix la lectura i cada captura s’amplia amb un clic; passant el ratolí per un número es ressalta el que assenyala.

#Idioma i tema

1

1. 1
   Castellà, català, gallec, basc i anglès. Canvia a l’instant, sense sortir.

1

1. 1
   El botó del tema: de fosc a clar i al revés.

L’idioma és el de la pantalla: els documents que envies a un client (pressupostos, factures, correus) surten en l’idioma de la seva fitxa, no en el teu. L’idioma i el tema es recorden al teu navegador.

#Al mòbil

123456

1. 1
   Les seccions (la barra lateral, plegada).
2. 2
   L’empresa.
3. 3
   El cercador.
4. 4
   Els avisos.
5. 5
   L’ajuda.
6. 6
   El teu menú, amb l’idioma i el tema.

Mercurio funciona igual a l’ordinador, en una tauleta i al mòbil: en pantalles petites les llistes passen a targetes i les fitxes ocupen tota la pantalla. El magatzem té, a més, la seva pròpia app per a la PDA, que funciona sense connexió.

El Tauler és el primer que veus en entrar. No és igual per a tothom: mostra el que el teu perfil pot veure de l’empresa triada a dalt. La direcció veu les vendes, el marge, els cobraments i els pagaments; un comercial, les vendes, el marge i el que hi ha per servir; el magatzem, el que cal preparar i el que es queda curt. Si canvies d’empresa, el Tauler canvia amb ella.

#El que veus

12345678

1. 1
   La salutació, el compte, l’empresa i el dia d’avui (el de l’empresa, que és el que mana en les dates).
2. 2
   Com va avui: els indicadors de l’empresa, un per targeta.
3. 3
   Cada targeta, amb la seva xifra, la comparació i la línia dels darrers dotze mesos. Prement-la, en veus el detall.
4. 4
   La ⓘ: què mostra la xifra, com es calcula i com llegir-la.
5. 5
   En vermell, el que demana atenció (aquí, cobraments vençuts).
6. 6
   Els informes complets, per anar més enllà del Tauler.
7. 7
   Torna a calcular les xifres (diu fa quant es van calcular).
8. 8
   Les vendes mes a mes davant de l’any anterior.

Els indicadors de la direcció, d’esquerra a dreta i de dalt a baix:

#La ⓘ de cada xifra

1

1. 1
   La ⓘ, en tres parts: què mostra la xifra, com es calcula exactament i com llegir-la (què mirar i què fer-ne).

Totes les xifres de Mercurio tenen la seva ⓘ amb aquestes tres parts, també les de les llistes i les fitxes. Es tanca prement fora o amb Esc.

#Més avall

1234

1. 1
   Les vendes de cada mes (els dotze darrers i el que és en curs, fins avui) al costat de les del mateix mes de l’any anterior; al mòbil, el gràfic llisca de costat i comença pels darrers mesos. Passa el ratolí per una barra per veure’n les dues xifres i prem-la per veure les vendes d’aquell mes per client.
2. 2
   Els clients que més han comprat aquest any, amb el que pugen o baixen respecte de l’anterior.
3. 3
   Els articles més venuts de l’any.
4. 4
   Els clients que compren força menys que l’any passat: una trucada a temps.

Cada llista té el seu Mostra l’informe, que obre l’informe complet amb els seus filtres; prement un client o un article se n’obre la fitxa. Al final, El teu compte diu amb quin compte, empresa i accés treballes, i Les teves seccions porta d’un clic a cada secció que pots obrir.

#Segons el teu lloc de treball

1

1. 1
   Un comercial veu les vendes, el marge i el que hi ha per servir, però no els cobraments ni els pagaments.

1

1. 1
   El magatzem veu el que cal servir i preparar i l’estoc, però no les vendes ni el marge.

Una tasca és una cosa que algú ha de fer: trucar a un client, preparar un pressupost, revisar una comanda. Té un responsable (una persona o un equip), un termini, una prioritat i, gairebé sempre, un registre al qual es refereix: un client, un document, un contracte, un part, un lot… Les tasques no les crees només tu: també les creen les automatitzacions, el CRM (l’acció següent de cada oportunitat), les plantilles i les que es repeteixen.

A dalt, les pestanyes: Les meves tasques (el teu dia), Llista, Tauler i Calendari (les mateixes tasques, vistes d’una altra manera), Plantilles i Hores.

#Les meves tasques

12345

1. 1
   L’alta ràpida: escriu la tasca com parles i prem Retorn.
2. 2
   El formulari complet, per al que no cap en una frase.
3. 3
   Les teves vençudes, les d’avui, les dels pròxims 7 dies i les sense termini (prem-ne una per quedar-te amb aquestes), el que s’ha fet a la setmana i el temps anotat.
4. 4
   Les teves tasques pendents per termini: vençudes, avui, demà, els pròxims dies, més endavant i sense data.
5. 5
   El cercle la dona per feta. Cada fila diu el tipus, el número, el registre al qual va i el termini; prem la fila per obrir-ne la fitxa.

A Les meves tasques hi ha les teves i, si pertanys a un equip (atenció, administració…), també les del teu equip que encara no ha agafat ningú: Agafar la fa teva. El que fas avui queda a baix, a «Fetes avui».

#L’alta ràpida: escriu com parles

1234567

1. 1
   La frase, tal com l’escriuries en una nota.
2. 2
   El tipus, pel verb del principi: trucar, visitar, escriure, reunió.
3. 3
   El dia i l’hora: avui, demà, divendres, «en 3 dies», 15/11, «a les 10»…
4. 4
   La prioritat: «!» és alta; «!!» o «urgent», urgent.
5. 5
   Les #etiquetes.
6. 6
   El client (o proveïdor) al qual s’enllaça: el que va darrere de «a», «amb» o «per».
7. 7
   Afegir-la (o Retorn).

Mentre escrius, Mercurio reconeix el que pot i ho mostra a sota com a pastilles; la resta queda com a títol de la tasca (aquí, «Trucar a Casa Fuertes sobre la comanda de Nadal»). Si una pastilla no és el que volies («divendres» era part del títol), prem-ne la ✕ i torna al títol. Entén els cinc idiomes alhora, escriguis en el que escriguis:

Amb @nom l’assignes a una altra persona (si tens el permís d’assignar tasques).

#La fitxa d’una tasca

12345678

1. 1
   El número, l’estat, la prioritat, el títol i el registre al qual va.
2. 2
   Donar-la per feta.
3. 3
   Canviar-la; al menú, canviar-ne l’estat, cancel·lar-la o esborrar-la.
4. 4
   La feina (llista de comprovació i subtasques), els comentaris, el temps, els adjunts i l’historial.
5. 5
   Termini, responsable, estat i el temps dedicat davant de l’estimat.
6. 6
   Qui la porta, qui hi col·labora i qui la va crear.
7. 7
   El registre al qual es refereix: prem per obrir-ne la fitxa.
8. 8
   Si es repeteix i quan te la recorden.

A Comentaris, «@nom» avisa aquesta persona i la suma a la tasca. A Temps, el cronòmetre compta el que portes (començar a treballar en una pendent la posa «en curs»; només n’hi ha un en marxa per persona) i es pot anotar temps a mà. A Adjunts s’hi desen enllaços a documents de Google Drive, OneDrive o SharePoint: el fitxer es queda on és, amb els seus permisos.

#Llista de comprovació i subtasques

123

1. 1
   La llista de comprovació: els passos que es van marcant, amb qui i quan; arrossega per ordenar-los.
2. 2
   Les subtasques: parts amb el seu propi responsable i termini, que hereten el registre de la tasca mare.
3. 3
   Afegir una subtasca amb la mateixa alta ràpida.

En donar per feta una tasca amb subtasques obertes, Mercurio pregunta si les tanca també; si la tasca mare es cancel·la, les seves també.

#Tasques que es repeteixen

12

1. 1
   Una tasca que es repeteix ho diu a dalt.
2. 2
   Cada quant, quina vegada és aquesta, les pròximes dates i el recordatori.

Una tasca es pot repetir cada tants dies, setmanes, mesos o anys (o l’últim dia del mes, o només en dies feiners), i acabar en una data, després d’unes quantes vegades o mai. Hi ha dues maneres:

• Per calendari: la següent es crea en la seva data encara que aquesta continuï oberta (la reunió de cada dilluns).
• En completar-la: la següent compta des del dia que acabes aquesta (revisar la cambra 15 dies després de l’última vegada).

Al calendari, les vegades que encara no existeixen es veuen amb la vora de traços.

#Reunions de Meet o Teams

Si el compte està connectat amb Google Workspace o Microsoft 365 i has connectat el teu compte personal (menú d’usuari), les teves tasques i visites van al teu calendari de Google o d’Outlook. Una tasca de tipus reunió que es porta al calendari torna amb el seu enllaç de Google Meet o de Microsoft Teams, i la seva fitxa mostra el requadre «Reunió a Google Meet» (o a Teams) amb el botó Uneix-te a la reunió.

#Llista, tauler i calendari

12345

1. 1
   Els indicadors de la vista: pendents, vençudes, per avui, pròxims 7 dies, sense termini, urgents, en espera, sense responsable, fetes i temps. Molts filtren en prémer-los.
2. 2
   De qui: les meves tasques, les dels meus equips, les que he encarregat, en què col·laboro o, amb permís, les de tot l’equip.
3. 3
   Filtrar per estat, prioritat, tipus i etiqueta, i desar la combinació com a vista.
4. 4
   Crear una tasca amb el formulari complet.
5. 5
   La llista, per termini: número, títol i registre, tipus, prioritat, estat, responsable i termini.

123

1. 1
   Una columna per estat: pendent, en curs, en espera i feta (les dels darrers 14 dies).
2. 2
   Crear una tasca directament en aquesta columna.
3. 3
   Arrossega una targeta a una altra columna per canviar-ne l’estat (o fes servir el seu menú).

1234

1. 1
   Anar a una altra setmana o tornar a avui.
2. 2
   Veure la setmana o el mes.
3. 3
   Veure també les fetes (ratllades).
4. 4
   El + de cada dia crea una tasca per a aquell dia. Arrossega una tasca a un altre dia per moure-la (en conserva l’hora).

#Plantilles

12

1. 1
   Una plantilla: un conjunt de tasques que sempre es fan igual, amb quantes són i per a quin tipus de registre.
2. 2
   Aplicar crea totes les seves tasques, enllaçades al registre que triïs, amb els terminis comptats des d’una data.

Cada tasca d’una plantilla té el seu termini relatiu («2 dies abans», «el mateix dia», «5 dies després», en dies feiners si es vol) i el seu responsable per rol: qui aplica la plantilla, el responsable que tries en aplicar-la, el comercial del client, una persona o un equip. Les plantilles també s’apliquen des de la pestanya Tasques de les fitxes i des d’una automatització.

#Hores

1234

1. 1
   El període: aquesta setmana, la passada, aquest mes o el passat.
2. 2
   El temps anotat, en quantes tasques, quantes persones i quants registres.
3. 3
   Exportar-lo per a un part d’hores o per facturar la feina a un client.
4. 4
   Cada registre de temps: la tasca, qui, quan i quant.

#La pestanya Tasques de les fitxes

12

1. 1
   La pestanya Tasques de la fitxa d’un client (també en proveïdors, documents, contractes, parts, oportunitats…).
2. 2
   L’alta ràpida: la tasca queda enllaçada a aquest registre.

La pestanya mostra les tasques enllaçades al registre i, en un client o un proveïdor, també les dels seus documents, contractes i parts (les privades, només si hi participes), les pendents primer. Des d’aquí també s’aplica una plantilla pensada per a aquest tipus de registre.

El CRM és la taula de treball del comercial. Recull tot el que passa abans d’una comanda —qui ha preguntat, quines oportunitats hi ha obertes, a qui cal visitar— i el que convé saber de cada client per no perdre’l. No és un programa a part: treballa sobre els mateixos clients, pressupostos i factures que la resta de Mercurio, de manera que el que es factura compta sol als objectius i a les comissions.

A dalt, les pestanyes: Avui, Oportunitats, Sol·licituds, Visites, Rutes, Cartera, Objectius i Comissions (qui configura el CRM veu a més Configuració). Un comercial veu el seu; qui porta l’equip pot triar de qui ho vol veure.

#Avui: el teu dia

1234567

1. 1
   El teu dia, amb la data de l’empresa. La ⓘ explica d’on surt cada cosa.
2. 2
   El que és urgent en xifres: sol·licituds per atendre (i les que ja han passat el termini), oportunitats sense acció següent, accions vençudes, visites d’avui i com vas amb l’objectiu del mes. Prem-ne una per anar-hi.
3. 3
   Les accions següents de les teves oportunitats que vencen avui o ja han vençut, la més antiga primer.
4. 4
   La teva ruta de visites d’avui: quantes parades portes i la següent, amb Registra visita en arribar.
5. 5
   Les sol·licituds amb el termini de resposta més proper; en vermell, les que ja l’han passat.
6. 6
   Apuntar una visita, una trucada o una reunió que acabes de tenir.
7. 7
   A sota, les teves prioritats: a qui defensar, amb qui créixer i a qui cuidar.

Avui és el primer que convé mirar al matí. Tot surt d’una sola consulta a la base de dades amb les teves sol·licituds, les teves oportunitats, les teves rutes i el resum de vendes dels teus clients, de manera que s’obre al moment també al mòbil.

#Les teves prioritats: defensar, créixer i cuidar

1234

1. 1
   Defensar: els clients que deixen de demanar quan solien, que compren bastant menys que fa un any o que s’han perdut fa poc, amb els euros que hi ha en joc.
2. 2
   Créixer: la família que compren els clients com ells i ells no, o el que els falta per arribar al seu potencial anual.
3. 3
   Cuidar: els teus millors clients per compra dels darrers 12 mesos; assenyalats, els que fa temps que no tenen visita.
4. 4
   Cada client amb una frase que explica per què hi és, el seu telèfon, Mostra’n l’anàlisi i Planifica la visita.

#Oportunitats i el seu tauler

Una oportunitat és una venda possible amb un client: què vol, quant pot suposar i quan ho decidirà. Passa per les etapes de l’embut (nova, qualificada, proposta enviada, negociació…) fins que es guanya, es perd o s’ajorna. Cada etapa té la seva probabilitat, i el ponderat és l’import per aquesta probabilitat: el que, sent realistes, s’espera guanyar.

123456

1. 1
   Quantes n’hi ha d’obertes, el que sumen, el ponderat i les que demanen atenció (sense acció següent o amb ella vençuda: prem-les per filtrar).
2. 2
   Veure-les com a tauler (una columna per etapa) o com a llista (amb el que s’ha guanyat i perdut en 12 mesos, la taxa d’èxit i el cicle mitjà).
3. 3
   Cercar per títol o client i filtrar per família.
4. 4
   Obrir una oportunitat nova.
5. 5
   Cada columna diu quantes en té, el seu import i el seu ponderat.
6. 6
   Cada targeta: títol, client, import i probabilitat, data de decisió i la seva acció següent. En ambre, sense acció següent; en vermell, vençuda; el rellotge, que fa massa temps que és a l’etapa.

Per canviar una oportunitat d’etapa, arrossega-la a una altra columna (al mòbil, mantén-la premuda) o fes servir el seu menú Mou a…. Mentre l’arrossegues, la columna de destinació s’il·lumina.

1

1. 1
   La targeta, arrossegada sobre la columna de destinació: en deixar-la anar canvia d’etapa.

1234567

1. 1
   El codi, l’etapa, el títol, el client i el comercial.
2. 2
   Canviar-ne les dades: import, marge, família, competidors, data de decisió…
3. 3
   Moure-la d’etapa; al menú, guanyar-la, perdre-la o ajornar-la, i crear o enllaçar un pressupost.
4. 4
   Els seus pressupostos, l’activitat (parts i contactes), les seves tasques i l’historial de canvis d’etapa.
5. 5
   Import, probabilitat (la de la seva etapa o la que li posis), ponderat i la data en què es decideix.
6. 6
   El pròxim que es farà amb ella; Canvia per deixar-ne una altra.
7. 7
   Les seves dades: client, comercial, família, marge, competidors i quant de temps fa que és a l’etapa.

#Sol·licituds i la seva qualificació

Una sol·licitud (el que en altres llocs anomenen lead) és algú que pregunta: pel formulari del web, el portal de clients, el correu, el telèfon, una fira, una recomanació o Claude. Mercurio mira si ja és client (pel NIF, el correu electrònic o els nou últims dígits del telèfon), avisa si és una petició repetida i la reparteix sola: al comercial del client o, si és nou, per les regles de repartiment (zona, canal, codi postal, família) al comercial amb menys càrrega.

12345

1. 1
   Les obertes, les noves (sense tocar), les que no tenen comercial i les que ja han passat el termini de primera resposta. Prem-ne una per filtrar.
2. 2
   Com s’atenen: hores fins a la primera resposta, quantes a temps, quantes es converteixen i la puntuació mitjana.
3. 3
   Cercar i filtrar per estat i per canal.
4. 4
   Apuntar-ne una que arriba per telèfon o en una fira.
5. 5
   Cada sol·licitud: quan va arribar, qui la demana, per quin canal, què li interessa, la seva puntuació, el seu estat i el seu comercial.

12345678

1. 1
   El codi, el canal pel qual va arribar i el seu estat.
2. 2
   Convertir en client (el que ja existeix o un de nou amb les seves dades) i, si vols, en oportunitat.
3. 3
   Quedar-te-la, marcar-la en curs, qualificar-la, apuntar un contacte o descartar-la (amb el motiu).
4. 4
   Les preguntes de qualificació i els punts de cada resposta.
5. 5
   La seva puntuació de 0 a 100, quan va arribar, el seu comercial i l’import estimat.
6. 6
   Qui és: nom, empresa, càrrec, telèfon, correu electrònic i adreça.
7. 7
   Què li interessa, en les seves paraules, la família, l’origen (la campanya, la fira…) i el seu idioma.
8. 8
   El termini de primera resposta: des que s’assigna, les hores que digui la configuració del CRM.

#Visites i el part de visita

Cada visita, trucada, reunió, videotrucada o correu amb un client s’apunta en un part: com ha anat, de què s’ha parlat i què cal fer després. Els parts alimenten l’anàlisi del client i les rutes (l’últim contacte), i es registren millor des del mòbil, en sortir del client.

1234

1. 1
   Els contactes del període, quants en persona, quants han acabat en comanda o amb interès, i quina part de les visites s’ha registrat al mateix client.
2. 2
   El període i els filtres per resultat i tipus de contacte.
3. 3
   Registrar un part.
4. 4
   Els parts, els últims primer: client, tipus, resultat, notes i si la ubicació era al client.

1234567

1. 1
   El client (des de la seva fitxa, una ruta o una oportunitat ja ve posat).
2. 2
   Com ha estat: visita, trucada, reunió, videotrucada o correu.
3. 3
   Com ha anat (obligatori): ha fet una comanda, interessat, cal fer-ne el seguiment, sense interès, no hi era o incidència.
4. 4
   Què t’ha dit, què li has ensenyat, què ha quedat pendent.
5. 5
   La ubicació en registrar (si el navegador la dona): diu si eres al client.
6. 6
   L’acció següent: una trucada, una altra visita, enviar alguna cosa. Obligatòria si hi ha una oportunitat oberta.
7. 7
   Desa el part.

#Rutes

Una ruta és el pla de visites d’un dia: els clients, en l’ordre en què els recorreràs. Mercurio proposa qui veure segons la teva cartera i obre la ruta a Google Maps.

1234

1. 1
   Les rutes de la setmana, les seves parades i quina part està feta.
2. 2
   Canviar de setmana.
3. 3
   Planificar una ruta nova (o amb el + de cada dia).
4. 4
   Cada ruta al seu dia, amb les parades fetes: prem per obrir-la.

123

1. 1
   Afegir un altre client a la ruta.
2. 2
   Google Maps obre la ruta amb les parades pendents, en el seu ordre.
3. 3
   A cada parada: registrar la visita, com arribar-hi i trucar.

1234

1. 1
   El dia, la zona (o totes les teves), el municipi si vols i quantes visites.
2. 2
   La proposta es refà amb el que canviïs a dalt.
3. 3
   Els clients proposats, cadascun amb el seu motiu; treu els que no vulguis i ordena’ls arrossegant.
4. 4
   Desa la ruta al seu dia.

#Cartera

1234

1. 1
   Els clients de la teva cartera, el que compren en 12 mesos davant dels 12 anteriors, el que han deixat de comprar els que estan en risc i els nous i recuperats.
2. 2
   Quants n’hi ha en cada estat comercial; prem-ne un per veure’ls.
3. 3
   Cercar, filtrar per zona i desar vistes.
4. 4
   Cada client amb el seu estat, el que compra en 12 mesos i la seva variació, la seva última compra, la seva última visita i les seves oportunitats obertes. Prem-ne un per veure’n l’anàlisi comercial.

L’estat comercial de cada client el posen unes regles sobre les seves compres dels 12 darrers mesos i els 12 anteriors, a cada empresa:

L’estat es repassa cada setmana i després de cada factura, i només avisa quan canvia. Es pot fixar a mà amb una nota (el repàs automàtic el respecta fins que el tornis a les regles) des de l’anàlisi del client.

#L’anàlisi comercial d’un client

L’anàlisi comercial reuneix en una pantalla tot el que convé saber d’un client abans de trucar-li o visitar-lo. S’obre des de la cartera, des de les prioritats (Mostra’n l’anàlisi) i a la pestanya CRM de la fitxa de cada client.

12345

1. 1
   La pestanya CRM de la fitxa del client.
2. 2
   La seva situació: el seu estat comercial i per què, des de quan, el seu comercial, la seva zona, el seu segment i el seu potencial anual.
3. 3
   Registrar una visita o planificar-la a la teva ruta d’un dia.
4. 4
   Les seves xifres: compra de 12 mesos i la seva variació, marge, quantes compres i el seu tiquet mitjà, cada quant demana, la seva posició entre els clients, a quants dies paga i el que ja està en marxa.
5. 5
   El que cal saber: avisos amb el seu perquè, del més greu (vermell) al que només informa.

Més avall hi ha la tendència de 24 mesos amb el que ja està en marxa (comandes, pressupostos, oportunitats i quotes), aquest any davant de l’anterior mes a mes, la barreja per família (en ambre, les que ha deixat de comprar), la seva estacionalitat i mesos forts, com paga (dies reals fins al cobrament, retard, impagats i crèdit usat), el seu preu davant de la mitjana del seu segment, les seves visites, les seves oportunitats i l’historial del seu estat comercial.

#Objectius

123

1. 1
   El període: aquest mes, l’anterior, el trimestre o l’any.
2. 2
   L’objectiu de tota l’empresa i, al costat, el de cada comercial: el que s’ha facturat davant de l’objectiu, amb la marca del temps transcorregut.
3. 3
   Els altres objectius: marge, comandes i clients nous.

#Comissions

123

1. 1
   El que s’ha facturat amb comercial en el període, la seva comissió, el que falta per liquidar i el que ja s’ha liquidat.
2. 2
   El detall de cada comercial: comissió, meritada (la que ja s’ha guanyat), liquidada i pendent.
3. 3
   Cada factura amb la seva comissió, el que s’ha cobrat i el pendent: prem-ne una per obrir-la.

Un client és una fitxa per a tot el grup: la raó social, el NIF, les adreces i els contactes són els mateixos per a totes les empreses. El que canvia d’una empresa a una altra són les seves condicions (tarifa, descomptes, forma de pagament, risc, comercial) i les seves xifres: si Alacena Distribución i La Alacena Gourmet li venen totes dues, cadascuna té les seves.

#La llista

12345678

1. 1
   Els indicadors: quants clients hi ha, quants treballen amb l’empresa triada, els nous de l’any, els bloquejats, el pendent de cobrament i el vençut. Cadascun amb la seva ⓘ.
2. 2
   El cercador: per nom, nom comercial, codi, NIF, correu electrònic o població.
3. 3
   Actius, inactius o tots (per defecte, els actius).
4. 4
   Els filtres: bloquejats, només els de l’empresa triada, per comercial, zona, província, etiqueta o un camp propi. Vistes desa una combinació de filtres per tornar-hi.
5. 5
   Quines columnes es veuen, exportar el que s’ha filtrat a un full de càlcul i tornar a carregar.
6. 6
   Els comercials del compte: la seva zona, la seva comissió i a qui s’assigna cada client.
7. 7
   Donar d’alta un client.
8. 8
   La llista: codi, nom (i el nom comercial a sota), NIF, població, comercial, telèfon, etiquetes, estat i el tipus d’establiment. Prem una fila per obrir-ne la fitxa.

La llista porta els clients de 50 en 50 (a sobre diu quants n’hi ha: «Es mostren 50 de …») i, al final, Carrega’n més porta els 50 següents. No cal tenir-la sencera per cercar o filtrar, perquè la cerca la fa la base de dades amb tots. Els filtres es combinen entre ells.

#La fitxa d’un client

1234567

1. 1
   El codi, el nom, el nom comercial, el NIF i la població.
2. 2
   La fitxa s’obre en lectura: per canviar-ne les dades, Edita.
3. 3
   Més accions: bloquejar-lo o desbloquejar-lo, desactivar-lo o reactivar-lo i fer-lo també proveïdor.
4. 4
   Les pestanyes: resum, condicions, adreces, contactes, bancs i mandats i, segons les funcions del compte, portal, correus, CRM i tasques; l’última, l’historial (fes lliscar la barra per veure les que no hi caben).
5. 5
   Les seves xifres a l’empresa triada: vendes de l’any, pendent de cobrament, vençut i el risc usat davant del seu límit.
6. 6
   Les dades fiscals i de contacte, comunes a tot el grup.
7. 7
   Les darreres comandes, albarans i factures: prem-ne un per obrir-lo.

La fitxa s’obre al panell de la dreta i la llista continua a sota: pots anar d’un client a un altre sense perdre els filtres. S’eixampla arrossegant-ne la vora esquerra (i recorda l’amplada que li deixis).

#Les condicions a cada empresa

12345

1. 1
   Les condicions són de l’empresa triada a dalt: cada empresa del grup té les seves.
2. 2
   La tarifa, els descomptes, si porta recàrrec d’equivalència i el tipus d’operació (nacional, intracomunitària, exportació…).
3. 3
   Com paga: forma de pagament, compte de càrrec, dies fixos de pagament i el mes sense pagaments.
4. 4
   Qui el porta, la zona i la ruta de repartiment.
5. 5
   El límit de risc i el que porta usat, amb el que li queda disponible.

Més avall hi ha el lliurament (ports i cada quant se li facturen els albarans) i els documents i la factura electrònica (en quin idioma surten, si se li envien per correu i en quin format). Tot el que poses aquí ho fan servir els documents sols: en fer-li una comanda ja hi surten la tarifa, els descomptes i la forma de pagament.

#Adreces, contactes i bancs

12

1. 1
   Afegir una altra adreça: d’enviament, de facturació o de recollida, amb el seu horari i el seu contacte.
2. 2
   Cada adreça diu per a què serveix i quina surt per defecte a les comandes, amb el telèfon, l’horari i, si el client demana per EDI, el seu GLN (el codi d’aquell punt de lliurament); el llapis la canvia.

A Contactes hi ha les persones del client amb el seu càrrec, el telèfon i el correu electrònic. A Bancs i mandats, els comptes i els mandats SEPA per cobrar-li per domiciliació. Portal diu qui del client entra al seu portal B2B i amb quin paper; Correus, els correus creuats amb ell, si el compte té connectat Google Workspace o Microsoft 365; CRM, la seva anàlisi comercial, les oportunitats i les visites; i Tasques, les seves i les dels seus documents. L’Historial mostra cada canvi de la fitxa, qui el va fer i quan, també els de les adreces, els contactes i les condicions.

#Donar d’alta un client

1234567

1. 1
   Empresa, autònom o particular.
2. 2
   El nom de les factures (obligatori).
3. 3
   El rètol amb què se’l coneix, si és un altre.
4. 4
   El NIF: es comprova la lletra o el dígit de control, i que no el tingui ja un altre client.
5. 5
   Per vendre a un altre país de la UE: el NIF-IVA, que es comprova al VIES.
6. 6
   La sèrie de clients i el codi que tindrà en desar.
7. 7
   Desa el client i n’obre la fitxa.

Un pressupost és una oferta: què li vens a un client, a quin preu i fins quan val. No mou l’estoc ni crea res per cobrar: és la primera baula de la venda. Si el client l’accepta, passa a comanda (o directament a factura) amb un clic i sense tornar a escriure res; si no, queda rebutjat amb el motiu o caducat quan en passa la data.

#La llista

123456

1. 1
   Els indicadors de tota l’empresa: el que hi ha obert (enviat i sense resposta), l’acceptat durant l’any, la taxa d’acceptació, els caducats sense resposta, els que caduquen en 7 dies i els esborranys. Els que tenen marc filtren la llista quan els prems.
2. 2
   El cercador: per número, per client o per la referència del client.
3. 3
   Els filtres: període, estat, client, només els oberts, només els caducats, comercial i origen. Vistes desa una combinació per tornar-hi.
4. 4
   Quines columnes es veuen, exportar el que s’ha filtrat a un full de càlcul i tornar a carregar.
5. 5
   Fer un pressupost.
6. 6
   La llista: número, data, client, validesa (en vermell, si ja ha passat), estat i total. Prem una fila per obrir-ne la fitxa.

La llista porta els pressupostos de 50 en 50 i, al final, Carrega’n més porta els 50 següents; la cerca i els filtres els fa la base de dades amb tots els pressupostos de l’empresa triada. Els estats d’un pressupost són: esborrany (encara sense número), enviat (emès i a l’espera de resposta), acceptat, rebutjat (amb el motiu, que surt a sota del número), caducat i anul·lat.

#La fitxa d’un pressupost

12345678

1. 1
   El tipus, el número i l’estat; a sota, el client, la data i el total.
2. 2
   Les accions principals: marcar-lo com a acceptat o passar-lo a comanda (que també l’accepta).
3. 3
   El PDF del pressupost i enviar-lo per correu al client, amb el PDF adjunt.
4. 4
   Més accions: rebutjat (amb el motiu), marcar caducat, anul·lar, duplicar i les notes internes.
5. 5
   Les pestanyes: el document, els correus, les tasques i l’historial de canvis.
6. 6
   Les xifres: total, base imposable, impostos i, si el teu perfil veu els marges, el marge sobre el cost.
7. 7
   Les dades: sèrie, data, vàlid fins a, forma de pagament, comercial, la referència del client, magatzem i idioma.
8. 8
   El client tal com era quan es va emetre; Veure fitxa n’obre la fitxa.

Més avall hi ha les línies (amb l’origen de cada preu: la tarifa o la condició especial que s’hi va aplicar), els totals amb el desglossament d’impostos, les observacions i les notes internes. Un pressupost emès ja no es canvia: si cal tocar-lo, Duplica en fa una còpia en esborrany per corregir-la i tornar-la a enviar.

#Fer un pressupost

1234567

1. 1
   El client: quan el tries, arriben la forma de pagament, l’adreça d’enviament, el comercial, l’idioma i la tarifa que té en aquesta empresa.
2. 2
   La data (a sota, el número que tindrà quan l’emetis) i fins quan val: per defecte, un mes. A l’esquerra, la sèrie, si n’hi ha més d’una.
3. 3
   Forma de pagament, adreça d’enviament, comercial i la referència del client (el seu número de comanda, que surt al document).
4. 4
   Més opcions: idioma del document, tipus d’operació, descompte per pagament immediat, magatzem i notes internes.
5. 5
   Les línies: la quantitat i l’article pel codi, l’EAN o el nom (Intro i passes al següent). Línia de text afegeix una línia lliure.
6. 6
   Cada línia amb el preu i el descompte, que posa el motor de preus. La quantitat es canvia allà mateix; prem la línia per a la resta.
7. 7
   Desa l’esborrany (sense número) o Emet el pressupost: es numera i queda enviat.

#D’on surt cada preu

1234

1. 1
   El preu i fins a tres descomptes en cascada (un 10 % i un 5 % fan un 14,5 %).
2. 2
   D’on surt el preu: la tarifa del client (o la de per defecte), la condició especial que guanya, el seu descompte comercial i les promocions vigents.
3. 3
   L’impost de la línia i, si el client està en recàrrec d’equivalència, el seu recàrrec.
4. 4
   Notes que surten sota la descripció al document.

El preu de cada línia el calcula el motor de preus, el mateix de les comandes, les factures, el portal de clients i el simulador de Tarifes: mira la tarifa del client i el seu escalat per quantitat, la condició especial que guanya, el descompte comercial del client i les promocions vigents. Si canvies el preu a mà, es respecta i es marca «preu a mà»; Fes servir el preu del motor el torna al que s’ha calculat.

#Acceptar, rebutjar i passar a comanda

1234

1. 1
   Cada línia passa amb el que es va pressupostar: posa 0 en el que el client no vulgui o canvia’n la quantitat.
2. 2
   La data de la comanda: avui, tret que la canviïs.
3. 3
   Marca-ho per confirmar la comanda ja (es numera i reserva l’estoc); sense marcar, queda en esborrany.
4. 4
   Crea la comanda i l’obre; el pressupost queda acceptat i enllaçat amb la comanda.

Acceptat només canvia l’estat (el client ha dit que sí, però encara no fa la comanda). Passa a comanda crea la comanda amb les línies del pressupost; qui pot facturar també veu Factura, per passar-lo directament a factura (una feina que es cobra d’una vegada, per exemple). En tots dos casos el pressupost queda acceptat automàticament, i la cadena del document de cadascun enllaça amb l’altre. Rebutjat… demana el motiu (preu, termini, la competència…): surt a la llista i serveix per millorar els següents.

Una comanda és el que el client demana en ferm: què, quant i per a quan. En confirmar-la es numera i reserva l’estoc, i des d’aquell moment compta en el que cal servir. Se serveix amb un o diversos albarans (tot d’una vegada o en diversos enviaments) i es factura després amb els albarans; si l’empresa no fa servir albarans, la comanda es factura directament.

Les comandes arriben per molts camins: les escriu l’oficina (a mà o des d’un pressupost), les fa el client al portal B2B, arriben per EDI d’una gran superfície o d’una botiga en línia o un marketplace. Totes acaben aquí, amb el seu origen a la vista.

#La llista

123456

1. 1
   Els indicadors: el que queda per servir (en euros, sense impostos), les comandes obertes, les endarrerides, les retingudes, les que cal lliurar avui i els esborranys. Els que tenen marc filtren la llista.
2. 2
   El cercador: per número, per client o per la seva referència (el número de comanda del client).
3. 3
   Els filtres: període, estat, client, el que està per servir, les del portal per confirmar, les endarrerides, comercial i origen.
4. 4
   Del portal per confirmar: les que han fet els teus clients al portal B2B i esperen que les confirmis.
5. 5
   Escriure una comanda a mà.
6. 6
   La llista: número, data, client, data de lliurament (en vermell, si ja ha passat), estat, total i el que queda per servir de cadascuna. Prem una fila per obrir-ne la fitxa.

Els estats d’una comanda són: esborrany (sense confirmar), pendent (confirmada i per servir), en preparació (el magatzem hi està treballant), parcial (servida en part), servit, retingut i cancel·lat. El número al costat de Comandes a la barra lateral compta les pendents: confirmades i sense començar a preparar.

#La fitxa d’una comanda

1234567

1. 1
   El número i l’estat de la comanda.
2. 2
   Serveix: passar-la a albarà, tota o una part. Qui pot facturar també veu Factura.
3. 3
   El PDF (la confirmació de la comanda), enviar-la per correu i més accions: en preparació, retenir, cancel·lar, duplicar i notes internes.
4. 4
   Total, base, impostos, el que queda per servir i el marge.
5. 5
   Les dades: la data de lliurament, la forma de pagament, el comercial, la seva referència (el número de comanda del client) i el magatzem d’on surt.
6. 6
   El client i l’adreça d’enviament.
7. 7
   Les línies, amb l’origen de cada preu i una barra amb el que s’ha servit de cadascuna.

Una comanda confirmada ja no s’edita: el que es canvia és el que se serveix. Si el client en vol més, es fa una altra comanda; si en vol menys, se’n serveix menys i es dona per servida. Duplica en fa una còpia en esborrany (per a un client que repeteix cada setmana, per exemple).

#Servir una comanda

1234

1. 1
   Cada línia amb tot el que hi ha pendent. Per a un enviament parcial, canvia les quantitats: la resta queda pendent a la comanda.
2. 2
   La data de l’albarà: avui, tret que la canviïs.
3. 3
   Marca-ho per emetre l’albarà ja (surt l’estoc); sense marcar, queda en esborrany per revisar-lo.
4. 4
   Crea l’albarà i l’obre.

#El que s’ha servit, línia per línia

12

1. 1
   La cadena del document: els albarans que han sortit d’aquesta comanda, amb el seu estat (emès o ja facturat). Prem-ne un per obrir-lo a sobre: a la seva cadena hi ha la factura.
2. 2
   Cada línia diu quant s’ha servit del que s’ha demanat, amb la seva barra: plena, servida del tot.

Quan una part no sortirà (el client ja no la vol, l’article s’ha deixat de fabricar), Dona per servida tanca la comanda amb el que s’ha lliurat: deixa de comptar a «Per servir» i allibera la reserva de l’estoc.

#Comandes retingudes

123

1. 1
   L’estat: retingut.
2. 2
   Per què està retinguda: el client supera el seu límit de risc, té rebuts retornats o impagats, o algú la va retenir a mà amb un motiu.
3. 3
   Allibera: la comanda torna a pendent i es pot servir. Només ho veu qui pot aprovar el risc.

Una comanda es reté automàticament en confirmar-la si el client passa del seu límit de risc o té impagats, i es pot retenir a mà amb Retén… (el client demana esperar, falta un pagament…), sempre amb un motiu. Mentre està retinguda no surt del magatzem. L’allibera qui té el permís «Aprovar risc»: normalment, direcció o administració.

#Comandes del portal, d’EDI i de les botigues

123

1. 1
   La seva referència: el número de la comanda al marketplace o a la botiga en línia.
2. 2
   L’origen: per on va arribar la comanda (gestió, portal B2B, EDI, botiga en línia, marketplace…).
3. 3
   El bloc Factura electrònica / EDI: la comanda d’origen (del marketplace o de la botiga en línia, amb el seu número) i cada missatge que ha entrat o sortit pel canal, amb el seu estat.

• Portal B2B: el client fa la comanda al seu portal i arriba com a esborrany (tret que el portal estigui configurat per confirmar-les soles), amb el xip Del portal per confirmar a la llista i un avís a la fitxa. Revisa les línies, l’estoc i la data de lliurament i prem Confirma la comanda: es numera, reserva l’estoc i el client la veu confirmada al seu portal.
• EDI: les comandes de les grans superfícies (missatges ORDERS) entren soles per la VAN, l’intermediari dels missatges EDI; pel mateix canal surten la confirmació (ORDRSP), l’avís d’expedició (DESADV) i la factura (INVOIC).
• Botigues en línia i marketplaces: cada comanda de la botiga arriba amb el seu número, que queda com a la seva referència, i Mercurio envia a la botiga l’estoc disponible.
• Una altra empresa del grup: la seva comanda de compra crea aquí, ja confirmada, la comanda de venda mirall, amb l’origen Intragrup i la targeta Comanda mirall, que enllaça amb la de l’altra empresa. Se serveix com qualsevol altra; cancel·lar-ne una cancel·la també l’altra mentre no n’hagi sortit res (ho veus a Compres).

A la fitxa, el bloc Factura electrònica / EDI diu què ha entrat o sortit per cada canal i el seu estat; si alguna cosa falla, l’error diu què falta i Torna-ho a provar ho torna a enviar. Els canals es configuren a B2B.

Un albarà és el document d’un lliurament: el que surt del magatzem cap al client. En emetre’l es numera i surt l’estoc, amb els lots i els números de sèrie de cada unitat; el client el signa quan el rep (en paper o al mòbil del repartidor). Després es factura: un de sol, en part o diversos del mateix client junts (els clients que reben una factura al mes, per exemple).

Gairebé sempre un albarà neix d’una comanda (amb Serveix, o en acabar el picking a Logística), però també es pot fer directament, per a una venda al taulell o un lliurament sense comanda.

#La llista

123456

1. 1
   Dues pestanyes: els albarans i les devolucions dels clients.
2. 2
   Els indicadors: el que s’ha lliurat i queda per facturar, quants albarans tenen alguna cosa sense facturar, els dies del més antic, els emesos aquest mes i els esborranys.
3. 3
   El cercador: per número, per client o per la seva referència.
4. 4
   Els filtres: període, estat, client, només el que està per facturar, comercial i origen.
5. 5
   Factura’n diversos: marca diversos albarans del mateix client i fes-ne una sola factura.
6. 6
   La llista: número, data, client, estat, total i el que queda per facturar de cadascun.

Els estats d’un albarà són: esborrany (encara no ha sortit res), emès (lliurat, amb alguna cosa per facturar) i facturat (tot ja és en alguna factura). Qui no pot facturar no veu Factura’n diversos; qui no ven no veu Nou albarà.

#La fitxa d’un albarà

123456

1. 1
   El número i l’estat: emès, amb alguna cosa per facturar.
2. 2
   Factura: passar-lo a factura, tot o una part.
3. 3
   El PDF i enviar-lo per correu al client.
4. 4
   Total, base, impostos, el que queda per facturar i el marge.
5. 5
   Les dades: data, data de lliurament, forma de pagament, comercial, la referència del client i el magatzem d’on va sortir.
6. 6
   El client i l’adreça de lliurament.

12

1. 1
   Cada línia amb els lots que van sortir (amb la caducitat i quantes unitats de cadascun) o els seus números de sèrie, l’origen del preu i una barra amb el que s’ha facturat del que s’ha lliurat.
2. 2
   Els totals, amb la base i la quota de cada tipus d’IVA.

Un albarà emès no es canvia: si alguna cosa ha anat malament (una línia de més, un preu), es corregeix en facturar o, si ja està facturat, amb una rectificativa de la factura. Si el client torna mercaderia, es fa una devolució (més avall).

#Lots i números de sèrie

1234

1. 1
   Les existències de l’article al magatzem i el que ja està reservat per a altres comandes.
2. 2
   De quin magatzem surt aquesta línia (per defecte, el del document).
3. 3
   Els lots que sortiran: els proposa la política de l’article (aquí FEFO, el que caduca abans), amb la caducitat i la ubicació.
4. 4
   Tria a mà parteix d’aquesta proposta per canviar les quantitats de cada lot o marcar altres números de sèrie.

En els articles que porten lots (la conserva, el formatge, el vi) o números de sèrie (la maquinària), cada unitat que surt queda anotada a l’albarà: així se sap a qui es va vendre cada lot si un dia cal retirar-lo (ho veus a Traçabilitat). No cal triar-los un per un: en emetre, Mercurio agafa els de la política de l’article:

Mai no proposa lots bloquejats, en quarantena, caducats o amb menys vida de la que demana l’article, ni el que està reservat per a altres comandes. Si no n’hi ha prou de disponible, la línia ho diu («en falten …») i l’albarà no s’emet fins que hi hagi mercaderia o en serveixis menys.

#El PDF i la còpia per imprimir

12345

1. 1
   El PDF oficial: el que s’arxiva i el que va per correu, en l’idioma del document.
2. 2
   El descarrega; si encara no existeix, el servidor el genera en uns segons.
3. 3
   La còpia per imprimir la fa el teu navegador al moment: no s’arxiva ni s’envia.
4. 4
   En quin idioma surt la còpia (per defecte, el del client).
5. 5
   Amb preus o sense: un albarà sense preus per al transportista o el magatzem del client, amb espai per a la signatura.

El PDF oficial és un PDF accessible amb la imatge de l’empresa (a les factures, a més, amb el QR fiscal i les llegendes obligatòries). Es genera una vegada amb les dades del document ja emès i és idèntic al que rep el client. La còpia per imprimir serveix per al dia a dia: imprimir-lo en un altre idioma o treure’n els preus.

#Facturar els albarans

123

1. 1
   La manera de facturar-ne diversos: marca els albarans d’un mateix client; a dalt se sumen i Factura els ajunta en una sola factura.
2. 2
   Mentre tries, la llista ensenya només el que està per facturar.
3. 3
   La casella de cada albarà (també pots prémer la fila).

Per facturar un sol albarà, obre’l i prem Factura: cada línia ve amb tot el que hi ha pendent i pots facturar-ne només una part (la resta queda per facturar). La guia animada «Facturar un albarà» de l’ajuda (F1) ho ensenya pas a pas.

#Devolucions

123

1. 1
   El que s’ha tornat i encara no s’ha abonat, quantes devolucions falten per abonar, les d’aquest mes i els esborranys.
2. 2
   Només les que falten per abonar.
3. 3
   Les devolucions, amb el seu estat: rebuda (la mercaderia ha tornat) o abonada (ja té la seva rectificativa).

Una devolució es fa des de la factura del que es va vendre, amb Rectifica per devolució… (a Factures): surt en esborrany amb el que torna i els lots i números de sèrie amb què va sortir. En registrar-la, la mercaderia torna a l’estoc; després, Abona crea la factura rectificativa en esborrany per revisar-la i emetre-la. Els clients amb portal també poden demanar una devolució des d’allà: l’oficina l’accepta i es crea igual.

Una factura és el document que dona dret a cobrar i que va als llibres d’IVA. Neix d’un o diversos albarans, d’una comanda o en blanc, i es prepara en esborrany. En emetre-la passen quatre coses alhora:

1. es numera amb la seva sèrie, sempre en ordre de data;
2. es creen els seus venciments (els terminis de cobrament de la seva forma de pagament);
3. es comptabilitza (si la comptabilitat està activada);
4. es registra a Hisenda amb el sistema de l’empresa: VeriFactu, l’SII o TicketBAI.

Des d’aquell moment una factura no es canvia ni s’esborra: si té un error, es corregeix amb una rectificativa.

#La llista

12345

1. 1
   Els indicadors: el que s’ha facturat aquest mes i durant l’any (sense impostos), el que està pendent de cobrament, el vençut, els registres fiscals que Hisenda encara no ha acceptat i els esborranys.
2. 2
   El cercador: per número, per client o per la seva referència.
3. 3
   Els filtres: període, estat, client, per cobrar, vençudes, classe (ordinària, simplificada o rectificativa), comercial, sèrie i origen.
4. 4
   Fer una factura en blanc (ordinària o simplificada).
5. 5
   La llista: número (amb R les rectificatives i amb S les simplificades), data, client, estat (i Vençuda si té alguna cosa vençuda), total i el que queda per cobrar.

A Columnes pots afegir la base imposable, el marge, l’origen i la columna Fiscal, que diu com va el registre de cada factura a Hisenda.

#La fitxa d’una factura

1234567

1. 1
   El número i l’estat: emesa.
2. 2
   Registra el cobrament: anotar el que ha pagat el client contra els seus venciments.
3. 3
   El PDF (amb el QR fiscal) i enviar-la per correu al client.
4. 4
   Més accions: rectificar per diferències o per devolució, veure’n l’assentament, duplicar i les notes internes.
5. 5
   Les pestanyes: el document, els seus cobraments, el seu registre fiscal, els correus, les tasques i l’historial.
6. 6
   Total, base, impostos, el que està pendent de cobrament i el marge.
7. 7
   La cadena: l’albarà (o els albarans) que factura.

Més avall hi ha les línies (cadascuna diu de quin albarà ve), els totals amb el desglossament de cada tipus d’impost, les llegendes obligatòries que exigeix la llei segons l’operació i, si l’analítica està activada, els seus centres de cost. Les dades del client es desen tal com eren quan es va emetre: si després canvia d’adreça, la factura no canvia.

#Emetre una factura

123

1. 1
   Un esborrany es pot canviar sencer (Edita) i no té número.
2. 2
   En emetre-la: el número que rebrà, la data, com es registra a Hisenda i, si no ve d’un albarà, que mou l’estoc.
3. 3
   Confirma i l’emet.

Abans d’emetre, Mercurio comprova el que exigeix la llei: el NIF i el domicili del client en una factura completa, que la data no sigui anterior a la de l’última factura de la sèrie i, en una simplificada, que no passi del seu límit. Si falta alguna cosa, ho diu amb el motiu i la factura continua en esborrany. Si el client passa del seu límit de risc, emetre-la demana el permís «Aprovar risc».

#Cobraments i venciments

1234

1. 1
   El total de la factura, el que queda per cobrar i el que ja ha vençut sense cobrar-se.
2. 2
   Els venciments: cada termini amb la seva data, el seu mitjà (rebut, transferència…), el seu import i el seu estat. En vermell, els vençuts.
3. 3
   Els cobraments ja registrats, amb la data, el mitjà i la referència.
4. 4
   El risc del client en aquesta empresa davant del seu límit.

Els venciments surten de la forma de pagament en emetre la factura, ajustats als dies de pagament i al mes sense pagaments del client. Registra el cobrament anota un pagament (si és menys del que hi ha pendent, s’aplica per ordre i la resta queda pendent); els rebuts domiciliats es cobren en bloc amb una remesa SEPA des de Tresoreria, que també reclama els vençuts.

#El registre a Hisenda: la pestanya Fiscal

12345

1. 1
   El sistema i el llibre: aquí, l’SII, llibre de factures emeses.
2. 2
   L’estat del registre: pendent d’enviament, enviat, correcte, acceptat amb errors o incorrecte.
3. 3
   Les dades: alta, tipus de factura (F1 és una factura completa), quan es va generar, el termini d’enviament, quan el va acceptar Hisenda i el CSV de la resposta.
4. 4
   L’XML tal com es va enviar i el seu registre a Impostos → Registres fiscals, amb la cadena comprovada.
5. 5
   Anul·la el registre: només per a una factura que no s’hauria d’haver emès.

123

1. 1
   Una factura simplificada (un tiquet de la botiga), sense destinatari.
2. 2
   A VeriFactu, cada registre té la seva empremta i la del registre anterior de l’empresa: la cadena. Si algú toqués una factura emesa, la cadena es trencaria.
3. 3
   El QR que va imprès a la factura: amb aquest codi, el client la comprova a la seu de l’AEAT.

El registre l’envia el sistema automàticament, pocs minuts després d’emetre la factura (a la demo, a un simulador amb la forma de la seu oficial). Si Hisenda no respon, ho torna a provar sol i la pestanya diu «En espera després de … intents»; Torna-ho a provar ho avança. Si el rebutja o l’accepta amb errors, la resposta diu el motiu (el NIF del client, el seu nom…): corregeix-ho i prem Torna-ho a provar. Si el que està malament és la factura, rectifica-la.

123

1. 1
   El motiu: queda al registre i a l’auditoria.
2. 2
   Cal confirmar-ho expressament.
3. 3
   Crea el registre d’anul·lació, que s’envia com els altres.

#Enviar una factura per correu

123456

1. 1
   A la demo, el correu no surt cap a ningú: arriba a la bústia de captura, amb el seu PDF.
2. 2
   Per a: els contactes del client que reben les factures (si no n’hi ha, el seu correu de factures o el de la fitxa). En pots treure i afegir.
3. 3
   Amb còpia a qui vulguis.
4. 4
   L’idioma: el del client; si el canvies, canvien l’assumpte i el text predeterminat.
5. 5
   L’assumpte i el text, que pots retocar.
6. 6
   L’envia amb el PDF oficial adjunt.

#Rectificar una factura

1234

1. 1
   Què passarà: surt la rectificativa en esborrany amb totes les línies en negatiu.
2. 2
   La causa que demana Hisenda: R1 (error fonamentat en dret), R2 (concurs), R3 (crèdit incobrable) o R4 (resta).
3. 3
   El motiu, obligatori: surt a la rectificativa.
4. 4
   Crea l’esborrany i l’obre.

Hi ha dues maneres de rectificar, totes dues des de Més accions de la factura:

La rectificativa porta la seva pròpia sèrie (R), enllaça amb la factura que corregeix i es registra a Hisenda com qualsevol altra.

123

1. 1
   Una factura rectificativa, amb la seva sèrie R.
2. 2
   Quina factura rectifica, amb la causa i el motiu; Veure l’obre.
3. 3
   Els imports, en negatiu: el que s’abona al client.

#Factures simplificades, intracomunitàries i amb recàrrec

• Factura simplificada (el tiquet): sense les dades del destinatari, per a la venda a la botiga. Es tria quan es fa la factura nova (Ordinària o Simplificada) i porta la seva pròpia sèrie. Té un límit: 400 € (3.000 € en el comerç minorista i l’hostaleria); per sobre cal fer una factura completa, amb el NIF del client.
• Lliurament intracomunitari: a un client d’un altre país de la UE amb NIF-IVA vàlid al VIES. L’operació és intracomunitària, l’IVA va exempt (art. 25 de la Llei de l’IVA) i el declara el client al seu país (inversió del subjecte passiu). La factura porta la llegenda obligatòria i l’operació surt al model 349.
• Recàrrec d’equivalència: els clients minoristes acollits a aquest règim (una botiga de barri, per exemple) paguen, a més de l’IVA, un recàrrec a cada línia: un 5,2 % sobre l’IVA del 21 %, un 1,4 % sobre el del 10 % i un 0,5 % sobre el del 4 %. Es marca a les condicions del client i Mercurio l’aplica automàticament.

12

1. 1
   La llegenda obligatòria, en l’idioma del document (aquí, en anglès).
2. 2
   La base, exempta per lliurament intracomunitari.

12

1. 1
   La llegenda del règim de recàrrec d’equivalència.
2. 2
   L’IVA i, a sota, el recàrrec de cada tipus.

Les llegendes obligatòries les decideix Mercurio en emetre, a partir de l’impost de cada línia (exempta, intracomunitària, inversió del subjecte passiu, rectificativa, criteri de caixa…), i surten tal qual al PDF.

#Factura electrònica: Facturae, Peppol i EDI

12

1. 1
   L’operació: intracomunitària.
2. 2
   Per quin canal surt aquesta factura (aquí, Peppol) i com va: si encara no ha sortit, l’avís diu per què.

Alguns clients no reben la factura en PDF sinó com a factura electrònica: les administracions públiques, en Facturae signada a FACe (amb els seus codis DIR3); les empreses europees, per Peppol; les grans superfícies, per EDI (INVOIC). Es configura a les condicions del client i la factura surt sola en emetre-la pel canal de l’empresa (a B2B). A la fitxa, el bloc Factura electrònica / EDI diu com va cada enviament aquí i a la destinació (a FACe: registrada, comptabilitzada, pagada o rebutjada), amb la seva referència; si falla, l’error diu què falta (un GLN, un DIR3, el participant Peppol) i Torna-ho a provar la torna a enviar.

El preu de cada línia d’un document el posa el motor de preus, sempre igual: a l’oficina, al portal de clients, a les comandes que arriben per EDI o en el que pregunta Claude. Per decidir-lo mira, per aquest ordre:

Tot això es prepara en aquesta secció, en quatre pestanyes: Tarifes, Condicions especials, Promocions i el Simulador de preu. Les condicions i les promocions (i els escalats per quantitat) són de la funció «Tarifes avançades»: si està desactivada, les seves pestanyes ho expliquen i els preus surten només de les tarifes i del descompte comercial de cada client.

#Les tarifes

12345

1. 1
   Les quatre pestanyes de la secció.
2. 2
   Els indicadors: les tarifes de venda, els preus escrits, els clients amb tarifa pròpia i les condicions i promocions actives.
3. 3
   Les de venda, les de compra o totes, i les que s’han desactivat.
4. 4
   Crear una tarifa.
5. 5
   Cada targeta: codi, nom, si és de totes les empreses o d’una, com es calcula (preus fixos, sobre el cost o sobre una altra tarifa), si porta l’IVA inclòs, quants preus té i quants clients la fan servir. L’estrella marca la de per defecte.

Una tarifa és una llista de preus. Pot ser de totes les empreses del grup o d’una sola, i es calcula d’una de tres maneres:

En les dues últimes, un preu escrit a mà mana sobre el càlcul. Després s’arrodoneix (al cèntim, acabat en ,95 o en ,99, o a múltiples) i, si porta l’IVA inclòs (el PVP d’una botiga), en vendre es passa a base imposable. Cada client compra amb la tarifa que té a les seves condicions de cada empresa; qui no en té cap, amb la de per defecte de la seva empresa o la general.

#Els preus d’una tarifa

12345

1. 1
   Els seus preus, les seves dades (com es calcula, vigència, per defecte) i el seu historial de canvis.
2. 2
   Canviar-ne les dades.
3. 3
   Cercar un article i veure només els que tenen preu en aquesta tarifa.
4. 4
   Recalcula: apujar o abaixar de cop els preus (tots o els d’una família) un %, des d’una data. Abans d’aplicar, diu quants en canvien.
5. 5
   La graella: el cost, el preu d’una unitat que regeix avui (prem el llapis per canviar-lo allà mateix), el marge i, a la dreta, els escalats i els preus amb data futura.

Cada article té en una tarifa el seu preu d’una unitat i, si cal, escalats (des de 6 unitats, des de 24…) i preus futurs amb la seva data (la pujada de gener, preparada al desembre). En vendre regeix l’escalat amb el «des de» més alt que no passi de la quantitat i, d’aquest, el de la data més recent que ja hagi arribat. El marge és (preu − cost) / preu.

#Crear una tarifa

123456

1. 1
   El codi (curt i en majúscules; després no es canvia) i el nom.
2. 2
   De venda o de compra, de totes les empreses o d’una, i la seva moneda.
3. 3
   Com es calcula: preus fixos, sobre el cost amb un marge o sobre una altra tarifa amb un %.
4. 4
   L’arrodoniment dels preus calculats i si porta l’IVA inclòs.
5. 5
   Des de quan i fins quan val i si és la de per defecte (l’anterior deixa de ser-ho automàticament).
6. 6
   La crea i n’obre la fitxa per escriure-hi els preus.

#Condicions especials

1234

1. 1
   Cercar per client, article, etiqueta o nota.
2. 2
   Filtrar per client, per article o per estat: vigents, futures, caducades o inactives.
3. 3
   Pactar un preu o un descompte.
4. 4
   Cada condició: a qui (un client o una etiqueta, amb #), què (un article, una família, una marca o tot), la condició (preu o descompte), des de quantes unitats, la vigència, la prioritat, l’empresa i l’estat.

Una condició especial és un preu o un descompte pactat: amb un client o amb tots els que porten una etiqueta a la seva fitxa (#horeca, #gourmet…), per a un article, una família, una marca o tot el catàleg, des d’una quantitat i entre dues dates. N’hi ha de tres classes:

• Preu: substitueix el de la tarifa i admet descomptes; si no porta el primer, entra el descompte comercial del client.
• Preu net: substitueix el de la tarifa i no admet més descomptes, tampoc el comercial.
• Descomptes: fins a tres, en cascada sobre el preu de la tarifa (un 10 % i un 5 % fan un 14,5 %).

Si n’hi ha diverses que valen per a la mateixa venda, guanya la de més prioritat i, a igualtat, la més concreta: un client abans que una etiqueta, un article abans que una família o una marca. Als documents, la línia diu quina condició s’hi va aplicar.

12345

1. 1
   A qui: un client, els d’una etiqueta o tots; i en quina empresa val.
2. 2
   Què: un article, una família, una marca o tot el catàleg.
3. 3
   La condició: preu, preu net o descomptes.
4. 4
   Fins a tres descomptes en cascada; a sobre, el preu pactat.
5. 5
   La desa: des d’aquell moment els documents l’apliquen.

#Promocions

123

1. 1
   Cercar i filtrar per estat i per tipus.
2. 2
   Crear una promoció.
3. 3
   Cada promoció: el tipus i la regla, a quins articles o famílies s’aplica, les dates, els canals (gestió, portal B2B, botiga en línia, EDI), l’empresa i l’estat.

Les promocions valen en les seves dates i en els canals que indiquin: una pot ser només del portal o de la botiga en línia. El motor les informa amb cada preu i la comanda o la factura les aplica a la línia.

#El simulador de preu

1234

1. 1
   Què vols saber: el client (o cap, per a la tarifa per defecte), l’article, la quantitat, la data i el canal.
2. 2
   Calcula com ho faria una comanda, a l’empresa triada a dalt.
3. 3
   El resultat: preu, descomptes, net, import i total amb impostos.
4. 4
   Per què surt aquest preu: cada pas del motor (la tarifa, el seu preu i els seus escalats, la condició que guanya i les que no, el descompte comercial, el net, l’impost). En color, els que han canviat alguna cosa.

El simulador fa servir el mateix motor que els documents, el portal i Claude: si un client pregunta per què li surt un preu, aquí hi ha la resposta, pas a pas. Canvia la quantitat per veure els escalats i les promocions, o la data per veure un preu futur.

Un proveïdor et ven la mercaderia que guardes i revens; un creditor et presta serveis o et passa despeses (la gestoria, el lloguer, la llum, el transport) i les seves factures van a despeses, no a l’estoc. Tots dos són en aquesta secció i se separen amb el filtre Tipus.

Com els clients, la fitxa és una per a tot el grup (raó social, NIF, adreces, contactes i bancs) i cada empresa hi té les seves pròpies condicions: forma de pagament, termini de lliurament, ports, retenció. Un mateix tercer pot ser client i proveïdor alhora, amb una sola fitxa.

#La llista

123456

1. 1
   Els indicadors: quants proveïdors i creditors hi ha, quants treballen amb l’empresa triada, els creditors, els bloquejats, el que els deus i el vençut. Cadascun amb la seva ⓘ.
2. 2
   El cercador: per nom, codi, NIF, correu electrònic o població.
3. 3
   Els filtres: actius o no, proveïdors o creditors, bloquejats, només els que treballen amb l’empresa triada, província i etiqueta. Vistes desa una combinació per tornar-hi.
4. 4
   Quines columnes es veuen, exportar el que s’ha filtrat a un full de càlcul i tornar a carregar.
5. 5
   Donar d’alta un proveïdor o un creditor.
6. 6
   La llista: codi, nom (i el nom comercial a sota), NIF, població, telèfon, etiquetes i estat. Prem una fila per obrir-ne la fitxa.

Els codis dels proveïdors comencen per P i els dels creditors per A (cadascun amb la seva sèrie). La llista els porta de 50 en 50 i, al final, Carrega’n més porta els 50 següents; la cerca la fa la base de dades amb tots.

#La fitxa d’un proveïdor

1234567

1. 1
   Proveïdor o creditor, amb el codi, el nom, el NIF i la població.
2. 2
   La fitxa s’obre en lectura: per canviar-ne les dades, Edita.
3. 3
   Les pestanyes: resum, condicions de compra, adreces, contactes, bancs, correus, tasques i historial.
4. 4
   El que li has comprat aquest any i el que li deus, a l’empresa triada.
5. 5
   Les dades fiscals, comunes a tot el grup. Aquest proveïdor és francès: el seu NIF-IVA surt vàlid al VIES, amb la data i el nom que hi consten.
6. 6
   Torna a preguntar al VIES si el seu NIF-IVA continua d’alta.
7. 7
   L’adreça fiscal, el correu electrònic (al qual surten les comandes), el telèfon i el web.

Més avall hi ha la classificació i notes (etiquetes i notes) i els darrers documents (comandes, recepcions i factures): prem-ne un per obrir-lo. A Més accions (⋮) el bloqueges perquè no se li pugui comprar, el desactives o el dones d’alta també com a client.

#Les condicions de compra

123456

1. 1
   Les condicions són de l’empresa triada a dalt: cada empresa del grup hi té les seves.
2. 2
   Com se li paga: forma de pagament, compte al qual se li transfereix, descompte per pagament immediat, la seva retenció d’IRPF i el tipus d’operació (es dedueix sol del país i del NIF-IVA).
3. 3
   Com serveix: el termini de lliurament en dies (el fan servir els suggeriments de compra), la comanda mínima, els ports, els dies en què se li fan les comandes i el GLN per a l’EDI.
4. 4
   La marca de retencions: a quins models van les retencions que li practiques.
5. 5
   Canviar la marca (es desa sense passar per Edita).
6. 6
   Canviar les condicions de pagament i de subministrament.

El que hi poses ho fan servir els documents sols: en fer-li una comanda surten la forma de pagament i els ports; en registrar-ne la factura, la retenció. Un document ja fet conserva les condicions que tenia.

#Donar d’alta un proveïdor

123456

1. 1
   Marca-ho si et presta serveis o et passa despeses (gestoria, lloguer, subministraments): es numera amb la sèrie de creditors.
2. 2
   Empresa, autònom, particular, administració pública o entitat.
3. 3
   El nom de les seves factures (obligatori).
4. 4
   El NIF: es comprova la lletra o el dígit de control i que no el tingui ja un altre tercer.
5. 5
   Si és d’un altre país de la UE, el NIF-IVA, que es comprova al VIES.
6. 6
   Desa el proveïdor i n’obre la fitxa.

Una compra segueix tres passos, cadascun amb el seu document i la seva pestanya: la comanda a proveïdor (el que demanes), la recepció (el que arriba: entra a l’estoc) i la factura rebuda (el que et cobra: va a la comptabilitat, als llibres d’IVA i als pagaments). Cada document neix de l’anterior amb el que queda pendent, de manera que mai no es rep ni es factura dues vegades el mateix.

#Les comandes a proveïdor

123456

1. 1
   Les tres pestanyes: comandes, recepcions i factures rebudes.
2. 2
   Els indicadors: el que falta per arribar (en euros), les comandes obertes, les endarrerides, les que arriben avui i els esborranys sense enviar. Els que es poden prémer filtren la llista.
3. 3
   Cerca pel nostre número, pel proveïdor o pel número que li dona ell.
4. 4
   Els filtres: dates, estat, proveïdor, només el que falta per rebre o l’endarrerit, i les vistes desades.
5. 5
   Fer una comanda a mà (les dels suggeriments es creen soles, en esborrany).
6. 6
   Cada comanda amb la data, el proveïdor, el lliurament previst, l’estat, el total i el que falta per rebre.

Una comanda neix en esborrany; en enviar-la rep el número i ja no es canvia, i el sobre de la seva fitxa l’envia per correu al proveïdor amb el PDF (en l’idioma dels seus documents). Després passa a rebuda en part o rebuda a mesura que arriba la mercaderia, i es pot cancel·lar mentre no n’hagi arribat res. Si saps que el que falta ja no vindrà, Dona per rebuda la tanca.

123456

1. 1
   El tipus, el número i l’estat (enviat).
2. 2
   Quan arriba la mercaderia: crea la recepció amb el que hi ha pendent.
3. 3
   El PDF, enviar-la per correu i més accions: registrar-ne la factura, cancel·lar-la o duplicar-la.
4. 4
   El total de la comanda, la base, els impostos i el que falta per rebre.
5. 5
   Data, lliurament previst, forma de pagament, el número que li dona el proveïdor i el magatzem on arribarà.
6. 6
   Les línies, amb el preu del proveïdor i, a sota, quant n’ha arribat de cadascuna.

#Rebre la mercaderia

Quan arriba el camió, obre la comanda i prem Rep. Surt el que hi ha pendent de cada línia: si n’ha arribat una part, canvia les quantitats (la resta continua pendent a la comanda), posa-hi la data i el número del seu albarà (Núm. del proveïdor). En crear-la, la recepció s’obre en esborrany perquè hi apuntis els lots, les caducitats i els números de sèrie del que ho necessiti.

12345

1. 1
   Cada línia amb el que falta per rebre. Si n’ha arribat una part, canvia la quantitat: la resta continua pendent a la comanda.
2. 2
   El dia que arriba la mercaderia.
3. 3
   El número del seu albarà de lliurament, per trobar-lo després i quadrar-lo amb la seva factura.
4. 4
   Sense marcar, la recepció queda en esborrany per apuntar-hi els lots, les caducitats i els números de sèrie. Marca-ho si no hi ha res a apuntar: entra ja a l’estoc.
5. 5
   Crea la recepció i l’obre.

123456

1. 1
   La quantitat que ha arribat, en la unitat que triïs (una caixa de 24 són 24 unitats d’estoc).
2. 2
   El preu pactat amb el proveïdor (el de la fitxa de l’article), amb la seva explicació.
3. 3
   El lot tal com ve a la caixa; si no en porta, posa’n un de propi. Si ja existeix, entra en aquest lot.
4. 4
   La caducitat (obligatòria si l’article caduca) i la data de fabricació.
5. 5
   Els darrers lots d’aquest article: prem-ne un si torna a arribar un lot que ja tens.
6. 6
   Si arriba en diversos lots, reparteix la quantitat entre ells: la suma ha de ser la de la línia.

Cada línia d’un article amb lots porta l’avís falta el lot en vermell fins que l’apuntes; un article amb números de sèrie demana un número per unitat (es poden enganxar des d’un full de càlcul). Sense ells, la recepció no es pot registrar. En prémer Registra la recepció, la mercaderia entra a l’estoc del magatzem de la recepció, al preu de la línia, i la comanda queda rebuda (o rebuda en part).

#Les recepcions

1234

1. 1
   La recepció, amb el número i l’estat (rebut).
2. 2
   Quan arriba la factura del proveïdor, es registra des d’aquí amb el que s’ha rebut.
3. 3
   De quina comanda ve (i, quan la tingui, la seva factura): cada document enllaça amb els seus.
4. 4
   Cada línia amb el lot i la caducitat, la comanda de la qual ve i quant se n’ha facturat.

A la pestanya Recepcions, Per facturar és el que s’ha rebut i encara no té factura; Factura’n diversos registra en una sola factura diverses recepcions del mateix proveïdor (el més habitual amb els que facturen a final de mes).

#Les factures rebudes

12345

1. 1
   El que s’ha comprat aquest mes i durant l’any, sense impostos.
2. 2
   El que deus als proveïdors i el que ja ha vençut sense pagar.
3. 3
   Amb el SII, les factures el registre de les quals encara no ha acceptat l’AEAT.
4. 4
   Els filtres: dates, estat, proveïdor, el pendent de pagament, el vençut, la classe (ordinària o rectificativa) i la sèrie.
5. 5
   Registrar una factura sense recepció: la d’un creditor (la llum, la gestoria) o la d’un servei.

1234

1. 1
   Cada línia, amb el que s’ha rebut i no s’ha facturat; si la factura només en porta una part, canvia la quantitat.
2. 2
   La data de la seva factura.
3. 3
   El número de la seva factura: obligatori per registrar-la i no es pot repetir dins l’any amb el mateix proveïdor.
4. 4
   Marca-ho per registrar-la ja; sense marcar, queda en esborrany per revisar-la.

En registrar-la, la factura crea els venciments de pagament segons la forma de pagament del proveïdor, es comptabilitza (si portes la comptabilitat a Mercurio), entra al llibre d’IVA suportat i, amb el SII, s’envia a l’AEAT. Si porta retenció, el total a pagar és el total menys la retenció, que ingressa la teva empresa a Hisenda (models 111 o 115). Una factura amb un preu mal posat es corregeix amb Rectifica per diferències…, que crea una rectificativa en esborrany per deixar-la amb la diferència.

#Compres entre empreses del grup

123

1. 1
   Una comanda de La Alacena Gourmet a una altra empresa del grup.
2. 2
   El seu origen, Intragrup: així es reconeix una operació entre empreses del grup.
3. 3
   La proveïdora és Alacena Distribución, donada d’alta com a proveïdor amb l’etiqueta «intragrupo».

Quan una empresa del grup compra a una altra (a la demo, la botiga Gourmet compra a la distribuïdora), n’hi ha prou de fer la comanda de compra: el proveïdor és l’altra empresa (un proveïdor amb el seu NIF) i, en enviar-la, Mercurio crea i emet sol, a l’empresa que ven, la comanda de venda mirall: les mateixes línies, amb els preus i els descomptes de la teva comanda (el que s’ha pactat; una línia sense preu agafa el de la tarifa del client), i la data de lliurament que esperes. Qui compra no necessita treballar a l’empresa que ven: ho fa el sistema.

Les dues comandes queden enllaçades. La fitxa de cadascuna mostra la targeta Comanda mirall amb l’empresa, el número, l’estat i el total de l’altra, i Obre et porta a l’altra (canviant a aquella empresa, si hi treballes; si no, la veus però no l’obres). El que serveix l’empresa que ven és el que reps tu. Totes dues porten l’origen Intragrup (a la fitxa i a la columna Origen dels llistats; activa-la a Columnes), i la consolidació de comptes de Comptabilitat elimina aquestes vendes i compres entre elles per no comptar-les dues vegades.

123

1. 1
   La comanda mirall: la comanda de venda que Mercurio va crear i emetre a Alacena Distribución en enviar aquesta.
2. 2
   L’empresa, el número, l’estat (aquí, servit: el que va servir Distribución és el que va rebre Gourmet), la data i el total.
3. 3
   L’obre: canvia a Alacena Distribución i la mostra a Vendes → Comandes. Només surt si treballes en aquella empresa i en veus les comandes; si no, la targeta ho diu.

Cada nit, després de calcular les previsions de venda, Mercurio mira cada article a cada magatzem i decideix si cal demanar-lo: compara el que tens de debò (el disponible) amb el que vendràs mentre arriba la comanda més un coixí (el punt de comanda). Si no hi arriba, proposa la quantitat que el porta fins a l’objectiu, en les caixes del proveïdor. Tu revises, treus o canvies el que vulguis i converteixes les línies en comandes en esborrany, una per proveïdor i magatzem.

#Els suggeriments de compra

12345678

1. 1
   Els suggeriments de compra i els de traspàs entre magatzems.
2. 2
   Els indicadors: línies per demanar, les urgents, a quants proveïdors, el que costaria, el que caducarà sense vendre’s i el que ja és en una comanda en esborrany.
3. 3
   Amb què calcula l’empresa: nivell de servei, cobertura i termini per defecte, i de quan són les previsions.
4. 4
   Canviar aquestes tres dades (amb el permís «Planificar»).
5. 5
   Els filtres: magatzem, família, només l’urgent i, per comprovar un article, també el que no cal demanar.
6. 6
   Les línies, agrupades per proveïdor (pel seu nom; dins de cadascun, les urgents primer): la casella tria totes les d’aquest proveïdor.
7. 7
   Crear la comanda d’aquest proveïdor amb les línies triades.
8. 8
   O crear d’una vegada totes les comandes de les línies triades.

#Una línia i el seu perquè

12345

1. 1
   Des de la fitxa d’un article o de la seva previsió s’arriba aquí només amb les seves línies.
2. 2
   Cada línia és un article en un magatzem. Desmarca-la si no la vols demanar.
3. 3
   El disponible (en vermell si és per sota de la seguretat), el punt de comanda, l’objectiu i per a quants dies arriba el que hi ha (cobertura).
4. 4
   El que se suggereix, en la unitat de compra del proveïdor (aquí, caixes de 12): canvia-ho si vols.
5. 5
   Obre el càlcul pas a pas.

1234

1. 1
   El veredicte: per què cal demanar (o no) i quant.
2. 2
   El disponible: físic − reservat per a clients + pendent de rebre − el que caducarà sense vendre’s.
3. 3
   El punt de comanda: el que es vendrà durant el termini del proveïdor més l’estoc de seguretat. Fixat vol dir que hi mana el paràmetre del magatzem, no la previsió.
4. 4
   Anar a la fitxa de l’article o a la seva previsió de vendes.

#Convertir els suggeriments en comandes

12

1. 1
   Quantes comandes es creen (una per proveïdor i magatzem), a quants proveïdors, amb quantes línies i l’import estimat.
2. 2
   Les crea en esborrany a Compres: les revises i les envies des d’allà.

#Els suggeriments de traspàs

1234

1. 1
   Les línies per enviar, a quantes destinacions, quantes furgonetes necessiten càrrega i les unitats en total.
2. 2
   El magatzem que envia (la central, per defecte).
3. 3
   Crea el traspàs d’aquesta destinació, en esborrany a Estoc.
4. 4
   Per a cada destinació, cada article amb el disponible allà, el que li falta, el que li sobra a l’origen i el que es proposa enviar (editable).

Una destinació (una delegació, una botiga o una furgoneta d’autovenda) surt quan el disponible allà, més el que ja és en camí, baixa del seu punt de comanda, del seu mínim o de dues setmanes de la seva previsió. Se li proposa el que li falta fins al màxim (o dues setmanes de previsió), sense passar del que li sobra a l’origen per sobre del seu propi punt de comanda. Les furgonetes tenen la seva pròpia previsió: el que ven cadascuna. Els traspassos es creen en esborrany a Estoc per preparar-los i enviar-los.

Un article és tot el que poses en un document: un producte que es guarda al magatzem, però també un servei, uns ports, un envàs retornable amb la seva fiança, una quota d’un contracte o un kit (diversos articles que es venen com un de sol). Els articles són de tot el compte, comuns a totes les empreses del grup; el que canvia d’una empresa a una altra és l’estoc, els preus a cada tarifa i el cost.

#El llistat i les famílies

123456

1. 1
   L’arbre de famílies: prem-ne una per veure’n els articles i els de les seves subfamílies. El número és quants en té.
2. 2
   Donar d’alta i canviar les famílies i les marques.
3. 3
   El cercador: per codi, nom (en qualsevol idioma), marca o codi de barres. Amb el lector, passa el codi i llestos.
4. 4
   Els filtres: marca, tipus, actius o no, els que porten lots o números de sèrie i els camps propis.
5. 5
   Donar d’alta un article.
6. 6
   Codi, nom, família, marca, preu de la tarifa per defecte, cost, com se’n controla l’estoc (les icones de lots, caducitat i sèries) i estat.

El preu de la llista és el de la tarifa per defecte de l’empresa triada, per a una unitat i avui; el cost, el de la darrera compra o, si no n’hi ha, l’estàndard (només amb el permís «Veure costos»).

123

1. 1
   Les famílies (un arbre) i les marques (una llista).
2. 2
   Una família nova; Subfamília nova, al menú de cadascuna.
3. 3
   Cada família amb el seu codi curt, el seu color i el que n’hereten els articles nous: l’IVA, la política de sortida i els controls (aquí, números de sèrie).

#La fitxa d’un article

1234567

1. 1
   El tipus, el codi i l’estat.
2. 2
   La fitxa s’obre en lectura: per canviar-la, Edita.
3. 3
   Les pestanyes: general, estoc i control, logística, compres, preus, camps propis, tasques i historial (i Kit si és un kit).
4. 4
   Preu de venda, el disponible a l’empresa triada, l’IVA i el cost.
5. 5
   Codi, tipus, família, marca, unitat en què es compta l’estoc i els IVA de venda i de compra.
6. 6
   El nom en els cinc idiomes: cada document surt en el del client (si falta, en castellà).
7. 7
   Venda mínima, múltiple, descompte màxim, si surt al portal i a la botiga en línia, i si està bloquejat per vendre o comprar.

Els tipus: producte (es compra, es guarda i es ven: porta estoc), servei (feina o hores, sense estoc), kit, ports, envàs (retornable, amb la seva fiança) i quota (el que es factura cada mes o cada any en un contracte). La unitat és aquella en què es compta l’estoc (unitat, quilo, litre…) i no es pot canviar quan ja hi ha moviments.

#Estoc i control: lots, caducitat, sèries i pes variable

12345

1. 1
   El que hi ha a l’empresa: físic, reservat per a comandes, disponible (físic − reservat) i el seu valor.
2. 2
   Com es controla: si gestiona estoc, si pot quedar en negatiu, i si porta lots, caducitat, números de sèrie o pes variable.
3. 3
   Quin lot surt primer: aquí FEFO, el que caduca abans. A sota, com valora l’empresa el seu estoc.
4. 4
   La vida útil (proposa la caducitat en rebre), els dies mínims per vendre un lot, amb quanta antelació avisa del que caduca i, amb números de sèrie, els mesos de garantia.
5. 5
   Més avall, el seu estoc a cada magatzem i els lots amb existències.

• Lots: cada entrada porta el seu lot i cada sortida diu de quin lot surt; així se sap a qui es va vendre cadascun (Traçabilitat).
• Caducitat: cada lot té la seva data; els caducats, o els que tenen menys vida que els dies mínims per vendre, no es venen.
• Números de sèrie: cada unitat té el seu (màquines, equips); se sap a qui es va vendre, on està instal·lada i fins quan té garantia, que comença en vendre-la.
• Pes variable: es ven per peces amb el pes real de cadascuna (formatges, pernils). L’estoc es porta en quilos i la peça és una unitat alternativa («1 u. = 2,8 kg», a Logística), de manera que cada peça mou els quilos que pesa de debò. No es combina amb números de sèrie.

Aquestes opcions surten si la seva funció està activada (Configuració → Funcions) i no es poden canviar quan l’article ja té moviments: canviarien com s’ha comptat el que hi ha.

#Logística: unitats i codis de barres

1234

1. 1
   EAN, pes, volum, unitats per caixa i caixes per palet.
2. 2
   El codi aranzelari i el país d’origen, per exportar i per a l’Intrastat.
3. 3
   Altres unitats en què es compra o es ven (la caixa, el palet, la peça) i a quantes unitats d’estoc equivalen.
4. 4
   Els codis que reconeix el lector: l’EAN de la unitat, el DUN-14 de la caixa… Cadascun llegeix la seva unitat.

#Compres: costos i proveïdors

123

1. 1
   El cost estàndard (el poses tu, per pressupostar) i l’últim cost (el de la darrera compra rebuda).
2. 2
   A qui se li compra: la seva referència, l’empresa, el mínim, el múltiple, la unitat de compra i el preu. La ★ marca el preferent.
3. 3
   Afegir un altre proveïdor.

El proveïdor preferent és el que proposen les comandes de compra i els suggeriments de compra; el seu termini de lliurament, el seu mínim i el seu múltiple són els que fan servir els suggeriments per calcular quan i quant cal demanar. Cada proveïdor pot valer per a totes les empreses o només per a una.

#Kits

12

1. 1
   Un article de tipus kit.
2. 2
   El que porta cada unitat del kit i quant de cada component.

En vendre un kit surt de l’estoc el que porta cada component. Si prefereixes tenir kits ja muntats (cistelles de Nadal preparades), es munten i es desmunten a Estoc: surten els components i entra el kit, al cost del que porta.

#Bé d’inversió i camps propis

1

1. 1
   La marca de bé d’inversió a efectes de l’IVA. Es desa en tocar-la, sense passar per Edita.

Marca com a bé d’inversió el que compres per a la teva pròpia empresa i faràs servir més d’un any (maquinària, vehicles, mobiliari): l’IVA de les seves compres va a les caselles de béns d’inversió del 303 i del 390 i no compta com a despesa al 130. No ho marquis en el que compres per revendre.

La pestanya Camps propis desa les dades que la teva empresa necessita i Mercurio no porta (una denominació d’origen, un format, una temporada): es defineixen a Configuració → Camps propis i surten com a columnes i filtres al llistat.

L’estoc de Mercurio surt d’un llibre de moviments: cada recepció, albarà, devolució, traspàs, inventari, muntatge de kits, part del servei tècnic o ajust escriu una línia amb el que entra o surt, de quin magatzem, ubicació, lot o número de sèrie i a quin cost. El que hi ha és la suma d’aquest llibre, de manera que mai no es «toca» l’estoc a mà sense deixar rastre: es corregeix amb un altre moviment.

Tres xifres que convé distingir:

• Físic: el que hi ha als magatzems.
• Reservat: el que s’ha apartat per a comandes de clients confirmades que encara no han sortit. Continua al magatzem, però ja té amo.
• Disponible = físic − reservat: el que de debò pots prometre.

#Les existències

123456

1. 1
   Les pestanyes: existències, moviments i traspassos.
2. 2
   Els indicadors: articles amb estoc, els que són sota el mínim, els lots que caduquen en 30 dies, els caducats, els bloquejats i els traspassos en camí. Prem-ne un per filtrar.
3. 3
   Cerca un article per codi, nom o EAN (també amb el lector).
4. 4
   Els filtres: un magatzem (si no, tots els de l’empresa), família, només amb estoc, sota mínim, el que caduca i com es controla (lots, sèries).
5. 5
   Muntar o desmuntar kits i ajustar l’estoc (un trencament, un error, l’estoc inicial).
6. 6
   Cada article amb el físic, el reservat, el disponible, el mínim, la primera caducitat dels seus lots i l’estat (correcte, sota mínim, sense estoc). Prem-ne un per veure’n el detall.

Amb el permís «Veure costos» surt a més el valor de l’estoc: cada article per la seva quantitat i el seu cost segons la valoració de l’empresa. És el valor comptable de les existències; per al d’una data passada, Informes → Estoc valorat.

#Un article al magatzem

123456

1. 1
   L’article, amb com es controla (amb lots).
2. 2
   Ajustar-lo i, a ⋮, traspassar-lo a un altre magatzem, muntar kits o anar a la seva fitxa d’article.
3. 3
   Resum, existències per ubicació i lot, els seus moviments, les comandes que el tenen reservat i historial.
4. 4
   Físic, reservat, disponible, el que ve en camí en traspassos i la cobertura: per a quants dies arriba al ritme dels darrers 90.
5. 5
   Cada magatzem amb el físic, el reservat i el disponible, i els seus paràmetres de reposició: mínim · punt de comanda · màxim. En ambre, els que són sota el mínim.
6. 6
   El que ha sortit cada mes (vendes, consums i muntatges): l’estacionalitat i si es mou.

Prem un magatzem a Per magatzem per canviar-ne els paràmetres (amb «Moure estoc» o «Planificar»):

• Estoc mínim: per sota, l’article surt com a sota mínim.
• Punt de comanda: en arribar aquí, toca demanar. Estoc de seguretat: el coixí per als imprevistos.
• Estoc màxim: fins aquí es reposa (és el que proposen els suggeriments de compra).
• Ubicació de picking i de reserva: on s’agafa per preparar i on es guarda la resta.

Deixa en blanc el que no vulguis controlar: el que no fixis, els suggeriments ho calculen amb la previsió de vendes.

12

1. 1
   El que hi ha a cada magatzem, línia a línia: la ubicació (passadís, prestatgeria, nivell i buit), el lot amb la seva caducitat i la quantitat.
2. 2
   La delegació no treballa amb ubicacions: cada línia és un lot amb la seva caducitat i la quantitat. Les furgonetes d’autovenda també són magatzems: la seva càrrega és estoc teu.

#Com surt l’estoc: FIFO, LIFO i FEFO

Quan es prepara una comanda o s’emet un albarà, Mercurio proposa quin lot o quin número de sèrie surt segons la política de sortida de l’article (o de la seva família):

Mai no proposa un lot caducat, en quarantena, bloquejat o retirat, ni un al qual li quedin menys dies que la vida mínima per vendre de l’article, ni el que està reservat per a una altra comanda. Qui prepara en pot triar d’altres a mà.

#Ajustos i minves

Ajustar (a la barra d’Existències o a la fitxa de l’article) és per al que no ve d’un document. Tria el tipus, el magatzem, el lot o el número de sèrie i la ubicació si l’article els porta, la quantitat i el motiu (queda al llibre amb qui ho ha fet):

• Ajust: corregeix cap amunt o cap avall (un error, alguna cosa que ha aparegut).
• Minva: surt el que s’ha trencat, caducat o perdut. Sempre resta.
• Estoc inicial: el que hi ha en començar a fer servir Mercurio, al seu cost. Sempre suma.

Per quadrar l’estoc de tot un magatzem, millor un inventari: compta, compara i ajusta d’una vegada.

123456

1. 1
   El magatzem; a dalt, l’article i el que n’hi ha en aquest magatzem.
2. 2
   El tipus: ajust, minva o estoc inicial.
3. 3
   En un ajust, si entra o surt.
4. 4
   La ubicació, el lot (amb la caducitat si és nou), la quantitat i, amb pes variable, el pes real: el que demani l’article.
5. 5
   El motiu; a sota, els dels últims ajustos, per triar-los amb un toc.
6. 6
   Fa l’ajust: queda al llibre de moviments.

#El llibre de moviments

1234

1. 1
   Cerca per article, pel document (la referència) o per lot.
2. 2
   Filtra per magatzem, tipus (compra, venda, traspàs, ajust, minva, inventari…), entrades o sortides i dates.
3. 3
   Exportar-lo a un full de càlcul (per a la gestoria o una auditoria).
4. 4
   Cada moviment amb la data, el tipus, l’article, el magatzem, el lot o la sèrie, la quantitat (en vermell, les sortides) i el document que l’ha produït i a qui.

#Traspassos entre magatzems

1234

1. 1
   Els traspassos en trànsit, les unitats pel camí, el més antic sense rebre, els esborranys i els que van arribar amb mancances.
2. 2
   Filtra per estat i per magatzem (de sortida o d’arribada).
3. 3
   Preparar un traspàs.
4. 4
   Cada traspàs amb el número, la data, d’on a on, quantes línies i unitats, les mancances i l’estat.

12345

1. 1
   D’on surt.
2. 2
   On va: un altre magatzem, una botiga o una furgoneta.
3. 3
   Qui el porta (opcional).
4. 4
   Els articles, amb el lector o cercant-los: s’ofereixen els que tenen estoc a l’origen. Els lots es trien sols en enviar.
5. 5
   Desar-lo per enviar-lo més tard, o desar-lo i enviar-lo ja: la mercaderia surt de l’origen.

#Magatzems, ubicacions i furgonetes

1234

1. 1
   Els magatzems es donen d’alta a Configuració → Magatzems (l’administrador).
2. 2
   Naus i delegacions, cadascuna amb el seu responsable i les seves ubicacions. La ★ marca el que és per defecte.
3. 3
   Les furgonetes d’autovenda o del servei tècnic: magatzems mòbils que carreguen de la central i venen o reparen en ruta.
4. 4
   Un magatzem, una botiga, una furgoneta o un dipòsit a casa d’un client.

Cada magatzem és d’una empresa i té el seu propi estoc. Els tipus: magatzem (rep, guarda i serveix), botiga (ven al taulell), furgoneta (magatzem mòbil) i dipòsit en client (mercaderia teva a casa d’un client fins que la ven o la consumeix). Amb la funció «Ubicacions», cada magatzem té les seves ubicacions amb un codi de passadís, prestatgeria, nivell i buit (A-03-2-B), un tipus (picking, reserva, recepció, expedició, quarantena, fred, devolucions) i un ordre de recorregut, el que segueix el picking; es generen per rangs d’una vegada. Sense la funció «Diversos magatzems», cada empresa treballa amb un de sol.

Un inventari compara el que diu Mercurio amb el que hi ha de debò a les prestatgeries. En obrir-lo es fa la foto del que hi ha (el teòric), es compta (al web, amb la PDA o el mòbil a l’app de magatzem, o en paper amb el full de recompte) i, en regularitzar, cada diferència ajusta l’estoc. El que es mou mentre es compta (un albarà que surt, una recepció que entra) es té en compte: no cal aturar el magatzem.

#La llista d’inventaris

1234

1. 1
   Els recomptes en curs, les línies que falten per comptar, els magatzems que porten més d’un any sense inventari complet i els regularitzats aquest any.
2. 2
   Filtra per estat i magatzem.
3. 3
   Començar un recompte.
4. 4
   Cada inventari amb el magatzem, el tipus (i, si és a cegues, l’ull ratllat), quant se n’ha comptat, les línies amb diferència, quan es va obrir i qui, i l’estat.

#Obrir un inventari

12345

1. 1
   El magatzem que es compta.
2. 2
   Complet (tot el magatzem), parcial (unes famílies, zones o passadissos) o cíclic (per classe ABC).
3. 3
   En un cíclic, quines classes es compten aquesta vegada.
4. 4
   A cegues: qui compta no veu el que hi hauria d’haver, i compta el que veu sense deixar-se portar.
5. 5
   Obre l’inventari i fa la foto del que hi ha.

#Comptar

12345678

1. 1
   L’inventari, el seu estat i si és a cegues.
2. 2
   El full de recompte en PDF, per comptar en paper.
3. 3
   Quan estigui comptat: ajusta l’estoc i tanca l’inventari.
4. 4
   Quantes línies té, quantes se n’han comptat i quantes tenen diferència.
5. 5
   Llegeix el codi amb el lector (o escriu-lo) i prem Intro. Un GS1-128 porta també el lot i la caducitat.
6. 6
   La ubicació (es queda posada entre lectures), el lot, la seva caducitat si és nou, o el número de sèrie.
7. 7
   Sumar: cada lectura suma la quantitat. Fixar: la quantitat substitueix el que s’ha comptat.
8. 8
   Les línies: totes, sense comptar, comptades o amb diferència, i un cercador.

Cada línia és un article en una ubicació, amb el seu lot o el seu número de sèrie: el teòric (el que hi havia a la foto), el comptat i la diferència. Per corregir el que s’ha comptat, prem la línia. En un inventari a cegues, el teòric només el veu qui pot regularitzar.

#Revisar i regularitzar

1234

1. 1
   Quantes línies comptades no coincideixen. Amb «Veure costos», també el valor del que sobra, del que falta i el net.
2. 2
   El que queda sense comptar i què se’n farà en regularitzar.
3. 3
   Les línies amb diferència, de la de més valor a la de menys: teòric, comptat i diferència.
4. 4
   Regularitzar quan tot estigui revisat.

Revisa les diferències grans abans de regularitzar: solen ser un error de recompte o d’ubicació (alguna cosa comptada al buit del costat). En prémer Regularitzar tries què fer amb el no comptat:

• Deixar-lo com està: el normal en un parcial o un cíclic; només s’ajusta el comptat.
• Posar-lo a zero: el normal en un complet; si no s’ha comptat, és que no hi era.

Cada línia comptada ajusta l’estoc al que s’ha comptat descomptant el que s’ha mogut entre la foto i el recompte. L’inventari queda regularitzat i els seus ajustos, al llibre d’Estoc com a moviments d’inventari. Un inventari obert es pot anul·lar (a ⋮): es perd el comptat i no s’ajusta res.

1234

1. 1
   Què fa: ajusta cada línia comptada, descomptant el que s’ha mogut des de la foto, i tanca l’inventari. A sota, quantes línies tenen diferència i quantes queden sense comptar.
2. 2
   El normal en un parcial o un cíclic: només s’ajusta el que s’ha comptat.
3. 3
   El normal en un de complet: el que no s’ha comptat és que no hi era.
4. 4
   Regularitza amb l’opció triada.

Un lot agrupa les unitats d’un article que es van fabricar juntes: arriben amb el seu codi i la seva caducitat i, com que cada entrada i cada sortida diuen de quin lot són, Mercurio sap en tot moment de quin proveïdor va venir cada lot, on queda i a quins clients es va vendre. És el que necessites si un fabricant avisa d’un defecte o una autoritat sanitària demana retirar un producte. El mateix val, una per una, per a les unitats amb número de sèrie (màquines, equips).

#Els lots

12345

1. 1
   Les pestanyes: lots, alertes de lot i números de sèrie.
2. 2
   Els lots amb estoc, els que caduquen en 30 dies, els caducats amb estoc, els bloquejats o en quarantena, els retirats i les alertes obertes.
3. 3
   Cerca pel nostre lot, pel del proveïdor o per l’article.
4. 4
   Filtra per estat, per caducitat (caducats, 7, 30 o 90 dies) i només amb estoc.
5. 5
   Del que caduca abans al que caduca més tard: l’article, la caducitat amb els dies que li queden (en ambre, els que caduquen aviat), l’estat, l’estoc i el proveïdor.

Un lot pot estar disponible, en quarantena (mentre es comprova: una anàlisi, una reclamació), bloquejat (no es ven ni es traspassa fins que s’alliberi) o retirat del mercat. Els tres últims continuen comptant en el físic, però la sortida no els proposa: no es poden vendre.

#La fitxa d’un lot

1234567

1. 1
   El lot, el seu article i el seu estat (aquí, retirat i amb una alerta oberta).
2. 2
   Obrir una alerta de lot; a ⋮, alliberar-lo, posar-lo en quarantena, bloquejar-lo, corregir-ne les dades o exportar a qui es va servir.
3. 3
   Resum, traçabilitat, moviments, alertes, tasques i historial.
4. 4
   Per què està així i l’alerta en curs, amb el seu motiu.
5. 5
   El que queda, el que va entrar, el servit a clients, a quants clients i els dies fins a la caducitat.
6. 6
   Article, lot del proveïdor, caducitat, fabricació, proveïdor i primera entrada.
7. 7
   On és ara: és el primer que cal apartar en una retirada.

#Cap enrere i cap endavant

123

1. 1
   Cap enrere: cada entrada del lot, amb la data, el proveïdor, el document i el magatzem.
2. 2
   Aquí, una compra al seu proveïdor: la recepció i la quantitat que va entrar.
3. 3
   Cap endavant: cada client que el va rebre, amb la quantitat neta servida, el darrer lliurament i els albarans o factures (prem-ne un per obrir-lo).

Més avall surten les altres sortides (minves, consums), els kits en què es va muntar i el que queda. Amb el permís «Dades de contacte», cada client porta el telèfon i el correu electrònic per avisar-lo. Exportar a qui es va servir (a ⋮) baixa aquesta llista a un full de càlcul.

#Quarantena i bloqueig

123

1. 1
   L’estat del lot.
2. 2
   I el seu motiu: aquí, rebut amb la cambra del camió fora de temperatura, a l’espera del laboratori.
3. 3
   Quan es resolgui, Alliberar el deixa disponible per vendre.

Des de ⋮ a la fitxa del lot, cada canvi d’estat demana el seu motiu i queda a l’historial: posar en quarantena (mentre es comprova), bloquejar (no es ven ni es traspassa), retirar del mercat i alliberar. Si a més cal avisar els clients que el van rebre, millor una alerta de lot, que retira o bloqueja el lot i porta el compte dels avisos.

#Les alertes de lot

123456

1. 1
   El tipus d’alerta (retirada, comunicació o bloqueig), el lot i el seu estat.
2. 2
   La llista de clients per a l’autoritat sanitària i, quan tot estigui resolt, tancar l’alerta amb la seva conclusió.
3. 3
   L’avanç: clients afectats, a quants se’ls ha comunicat, quants han confirmat i el que s’ha retornat del que s’havia servit.
4. 4
   Tipus, motiu (el que es diu als clients), qui l’origina, la caducitat i l’estat del lot.
5. 5
   Tots, els que falten per comunicar, per confirmar i els confirmats.
6. 6
   Cada client amb el que se li va servir: anota comunicat per… (correu, telèfon o visita), ha confirmat, la devolució i notes.

Els tipus d’alerta:

• Retirada: el lot queda retirat i es demana als clients que el retornin.
• Comunicació: s’informa els clients (un canvi d’etiqueta, una precaució); el lot queda bloquejat mentrestant.
• Bloqueig: el lot queda bloquejat mentre s’investiga; s’apunta a qui es va servir per si cal avisar.

En obrir-la es fixa la llista de clients que van rebre el lot, amb el que se li va servir a cadascun. El que retornin entra després amb una devolució de client. Les alertes obertes surten a la pestanya Alertes de lot, amb el seu avanç.

#Els números de sèrie

123

1. 1
   Unitats en estoc, venudes, instal·lades en clients, en reparació, amb la garantia en vigor i les que la perden en 30 dies.
2. 2
   Cerca una unitat pel seu número, pel seu article o pel seu client.
3. 3
   Cada unitat amb el seu article, el seu estat, on és (magatzem o client) i la seva garantia.

La fitxa d’una unitat diu on és (en un magatzem o a casa d’un client), quan va entrar i quan es va vendre, i la seva garantia, que comença en vendre-la amb els mesos que digui l’article. A les seves pestanyes, la seva història de moviments, els contractes en què està instal·lada i els parts del servei tècnic. Una avaria en garantia no es factura: el servei tècnic ho comprova sol.

Logística és el camí d’una comanda des que es confirma fins que el client la signa. Es porta en quatre pestanyes —Picking, Packing, Expedicions i Repartiment—, i cadascuna surt si la seva funció està encesa (Configuració → Funcions) i el teu perfil la pot fer:

El cap de magatzem i els mossos preparen; qui organitza els enviaments decideix si cada albarà surt amb un transportista o en una ruta pròpia; el repartidor entrega des del mòbil. Tot el que passa al magatzem també es pot fer amb l’App de magatzem, en una PDA o un mòbil, llegint codis.

#Picking: què cal preparar

1234567

1. 1
   Els indicadors del magatzem: comandes per preparar, quantes tenen mancances d’estoc, les unitats que esperen, els pickings oberts, els acabats avui i les línies que es van recollir incompletes la darrera setmana.
2. 2
   Les comandes per preparar d’aquest magatzem que encara no són en cap picking, per data de lliurament: les d’avui i les endarrerides, primer.
3. 3
   Totes, només les que s’lliuren avui (o ja haurien d’haver sortit) o només les que tenen mancances.
4. 4
   Tria totes les de la llista d’un cop.
5. 5
   Crea el picking de les comandes triades: amb una, per comanda; amb diverses, una onada.
6. 6
   La casella per triar la comanda i, a la fila, el client, la població, les línies, les unitats i el pes del que queda, amb la data de lliurament.
7. 7
   Preparar només aquesta comanda, sense triar-la.

Cada comanda porta les seves etiquetes: el lliurament (en vermell, si ja hauria d’haver sortit), Servida en part si ja ha sortit alguna cosa abans i, en vermell, sense estoc amb les línies que no tenen existències al magatzem (passa el ratolí per sobre per veure quins articles). Una comanda amb mancances es pot preparar igualment: es recull el que hi hagi i la resta queda pendent a la comanda per al picking següent.

A sota hi ha les llistes de picking del magatzem, obertes o totes, amb el seu avanç (línies recollides de les que té), les unitats, les mancances i qui les prepara; Els meus deixa només les teves.

#Preparar una onada

1234

1. 1
   Una onada ajunta les línies de diverses comandes en un sol recorregut pel magatzem; en acabar, cada comanda té el seu albarà.
2. 2
   Si alguna comanda té mancances, t’ho avisa: es prepara el que hi hagi i la resta queda pendent.
3. 3
   Qui ho prepara: li arriba un avís i ho veu a Els meus i a l’app de magatzem. Sense ningú, ho agafa el primer que l’obri.
4. 4
   Crea el picking i l’obre.

#La llista de recollida

1234567

1. 1
   El número del picking, si és per comanda o onada, el seu estat, el magatzem i qui el prepara.
2. 2
   Acaba tanca el picking i crea un albarà per comanda amb el que s’ha recollit.
3. 3
   Recollir tot el proposat d’un cop, assignar-lo a una altra persona, imprimir el full de picking o anul·lar-lo.
4. 4
   El recorregut (amb les línies que queden per recollir), les comandes que porta i el seu historial.
5. 5
   Les línies que té, les recollides, les mancances i les unitats.
6. 6
   Cada línia, en l’ordre del recorregut: la ubicació, l’article, el lot amb la seva caducitat, la comanda a la qual va i la quantitat; en verd, ja recollida.
7. 7
   El llapis: recollir amb un altre lot, d’una altra ubicació o menys quantitat (amb el motiu de la mancança).

La llista surt en l’ordre del recorregut pel magatzem (el de les seves ubicacions, que es fixa a Configuració → Magatzems) i, a cada ubicació, per article i pel lot que caduca abans. El lot el proposa la política de sortida de cada article (FIFO, FEFO…): mai un de bloquejat, caducat o reservat per a una altra comanda. Una línia en ambre es va recollir amb mancança (i diu per què: trencament, no trobat, caducat…); una en vermell no tenia estoc en crear el picking: si apareix la mercaderia, recull-la amb el llapis.

En prémer Acaba es creen els albarans de les seves comandes amb el que s’ha recollit, els lots i les ubicacions; si marques Emet els albarans, surten ja numerats i descomptant l’estoc (si no, queden en esborrany per revisar-los a Albarans). El que no es va recollir compta com a mancança i la seva comanda continua pendent de servir per al proper picking.

#Packing: bults i etiquetes

123

1. 1
   Els albarans del període, quants falten per expedir (i d’aquests, quants sense bults), quants van amb un transportista o en una ruta pròpia, i els bults.
2. 2
   D’entrada, els per expedir dels darrers 7 dies: el que encara ha de sortir.
3. 3
   Cada albarà amb el client, la destinació, el pes de les línies, els bults i la situació: sense bults, per expedir, en una expedició o en una ruta. Prem-ne un per veure’n els bults.

123456

1. 1
   Les etiquetes de tots els seus bults en PDF, per imprimir-les i enganxar-les.
2. 2
   Donar-li sortida: amb un transportista (Crea l’expedició) o en una ruta del repartiment propi (A una ruta).
3. 3
   A qui va: destinatari, adreça i horari de lliurament.
4. 4
   L’albarà: de quina comanda i de quin picking surt, les línies, el pes de les línies i el total.
5. 5
   Afegir un altre bult: una caixa, un palet, un sobre…
6. 6
   Cada bult, amb el seu SSCC a dalt: el tipus, el pes real i, si és un palet, les mides.

Cada bult rep en desar-lo un SSCC (codi seriat d’unitat d’enviament): 18 xifres que l’identifiquen en tot el camí i que la seva etiqueta porta en codi de barres GS1-128 amb l’identificador (00). És el que llegeix el transportista en recollir-lo i el client en rebre’l. Posa el pes real de cada bult (el transportista cobra per aquest pes): sense bults, una expedició en crea un amb el pes de les línies.

#Expedicions amb transportista

12345

1. 1
   El transportista i el seu servei (24 h, 48 h…).
2. 2
   Els albarans que van junts: el triat i, si n’hi ha, els de la mateixa destinació que encara no han sortit (marca’ls perquè vagin en la mateixa expedició).
3. 3
   El dia que passa el transportista a recollir-la i el que costen els ports, si ho saps.
4. 4
   Si el transportista cobra en lliurar (i te’l transfereix després), amb l’import.
5. 5
   Crea l’expedició la deixa preparada; Crea i etiqueta demana a més l’etiqueta i el número de seguiment al transportista.

12345

1. 1
   El seu estat, el transportista, el servei, els bults i el pes.
2. 2
   El número de seguiment: copia’l per donar-lo al client o obre el web del transportista.
3. 3
   Per on va: cada pas amb la seva hora; en gris, els que encara no han arribat.
4. 4
   A qui va, quan es recull i els ports.
5. 5
   Tornar a imprimir les seves etiquetes.

La pestanya Expedicions les mostra totes, amb el que convé vigilar a dalt: les que van en camí, les que estan sense etiquetar (sense etiqueta el transportista no se les emporta), les que esperen recollida, les lliurades, les incidències (absent, adreça incorrecta, dany…), el termini mitjà de lliurament i el que hi ha per cobrar contra reemborsament. Una expedició s’anul·la mentre no s’hagi recollit: els seus albarans tornen a estar per expedir, amb els bults.

#Repartiment propi: les rutes

123456

1. 1
   La ruta: el seu dia, el seu estat, el repartidor i el vehicle.
2. 2
   Planificada, Surt a repartir; en repartiment, Tanca la ruta en tornar (amb els km del comptaquilòmetres). Edita canvia el repartidor, el vehicle o les notes.
3. 3
   Les parades, les lliurades, les fallides, el que s’ha cobrat i els quilòmetres.
4. 4
   Veure el recorregut a Google Maps, optimitzar l’ordre de les parades i afegir albarans per expedir.
5. 5
   El menú de cada parada: en una de pendent, com arribar-hi, pujar-la o baixar-la i treure-la de la ruta; en una de ja feta, veure les proves del lliurament.
6. 6
   Cada parada en el seu ordre: el client, l’adreça, l’albarà amb els seus bults i el seu import, l’horari i, en lliurar-la, qui la va rebre, a quina hora i si hi ha signatura o foto; si no s’ha pogut lliurar, el motiu.

A Repartiment hi ha les rutes del dia (canvia de dia amb les fletxes), amb el que s’ha lliurat, el que està pendent, el que no s’ha pogut lliurar, el que s’ha cobrat i els quilòmetres. Una ruta és un dia, un repartidor i un vehicle amb els albarans que lliura, en ordre: es crea amb Ruta nova i s’hi afegeixen els albarans des d’aquí o des dels bults de cadascun (A una ruta).

123

1. 1
   La signatura de qui va rebre, amb el seu nom i l’hora.
2. 2
   La foto del lliurament, si el repartidor la va fer.
3. 3
   On era el repartidor en lliurar, al mapa.

Si una parada no s’ha pogut lliurar, el seu albarà torna a estar lliure: truca al client (el repartidor va deixar el motiu: no hi havia ningú, tancat, no ho vol…) i afegeix-lo a la ruta del dia que convingui. En tancar una ruta amb parades pendents, es queden pendents per a una altra.

#El meu repartiment: el mòbil del repartidor

123

1. 1
   Les seves rutes d’avui, amb el que queda per lliurar a cadascuna: toca’n una per veure-la.
2. 2
   El recorregut del que queda, al mapa, i Tanca la ruta en tornar, amb els km del comptaquilòmetres. Abans d’arrencar, en lloc seu surt Surt a repartir.
3. 3
   La parada següent: trucar al client, com arribar-hi, lliurar o anotar que no s’ha pogut. Les ja fetes queden plegades al final.

12345

1. 1
   Qui ho rep (i el seu DNI, si cal).
2. 2
   La signatura, amb el dit.
3. 3
   Una foto del bult lliurat.
4. 4
   Cobrar en mà i si ha estat un lliurament parcial.
5. 5
   Confirma el lliurament.

#Transportistes i codis GS1

123

1. 1
   Com es numeren els bults de l’empresa: el prefix GS1 i el dígit d’extensió de l’SSCC.
2. 2
   Donar d’alta un altre transportista.
3. 3
   Els transportistes amb el seu mode (simulat o real), els seus serveis (el primer, el per defecte), el teu número de client i si està actiu.

A la fitxa d’un transportista es tria el seu adaptador (SEUR, MRW, GLS, Correos Express, DHL…), el mode —simulat genera el número de seguiment i els esdeveniments amb la forma real d’aquest transportista; real parla amb la seva API, amb les credencials desades xifrades a Integracions—, els seus serveis, el teu número de client i l’enllaç de seguiment, amb {seguimiento} on va el número: així s’obre el seu web des de cada expedició.

Un contracte és el que es factura a un client cada cert temps sense que ningú se n’hagi de recordar: el lloguer d’una cafetera, el manteniment d’un rentagots, el cafè que se serveix amb un mínim al mes. Cada contracte diu què es factura (les línies), cada quant (mensual, trimestral, anual…), quin dia i com es cobra, quan puja el preu i què cobreix si cal anar a reparar les màquines. Els contractes són de l’empresa triada a dalt: a la demo, els d’Alacena Servicios.

#La llista

1234567

1. 1
   Les quotes: el que facturen al mes i a l’any els contractes actius, quants n’hi ha, el que paga de mitjana cada client i quants ja tenen la factura pendent.
2. 2
   Com es mou la cartera: altes i baixes del darrer any, la taxa de baixes, el que deuen els clients per rebuts retornats i els contractes suspesos.
3. 3
   El que han facturat cada mes els contractes, amb el mes en curs a la dreta.
4. 4
   El cercador: per número, client o descripció.
5. 5
   Els filtres: l’estat (per defecte, els actius), els que ja tenen factura pendent i les vistes desades.
6. 6
   Quines columnes es veuen, exportar el que s’ha filtrat a un full de càlcul i tornar a carregar.
7. 7
   La llista, la més recent primer: número, client i descripció, la quota al mes, la periodicitat, la propera factura i l’estat. Prem una fila per obrir-ne la fitxa.

La quota al mes és la de les línies fixes d’avui: un contracte que només cobra el que es consumeix (el cafè per quilos, les còpies d’una fotocopiadora) no té quota fixa i surt amb una ratlla. Qui pot crear contractes veu també el botó Contracte nou.

#La fitxa d’un contracte

12345678

1. 1
   El número i l’estat; a sota, el client i la descripció.
2. 2
   Segons el teu perfil i el seu estat: activar-lo, facturar-lo ja, anotar un consum, suspendre’l, reactivar-lo, finalitzar-lo o anar al client.
3. 3
   Les pestanyes: resum, línies, factures, pla, consums, revisions, servei tècnic, tasques i historial.
4. 4
   La quota al mes, el que es factura cada període, la propera factura i el que el client encara deu d’aquest contracte.
5. 5
   Com i quan es factura: periodicitat, dia, per avançat o a període vençut, prorrateig, inici, fi i fins on està facturat.
6. 6
   La permanència, què passa en arribar al final (renovació automàtica, manual o cap) i la revisió de preu: per l’IPC, un percentatge fix o a mà.
7. 7
   El cobrament: la forma de pagament i, si és rebut domiciliat, el mandat SEPA amb què es carrega.
8. 8
   El que cobreix quan cal anar a reparar les màquines, on es presta el servei i quines màquines té.

La fitxa s’obre al panell de la dreta, en lectura: qui té el permís «Editar contractes» veu també Edita. Un contracte per avançat factura cada període el dia que comença (el normal en un lloguer); un a període vençut, l’endemà d’acabar (el propi dels consums, que no se saben fins aleshores). Amb prorrateig, el primer i el darrer període es facturen pels dies que es fan servir.

#Línies i consums

1

1. 1
   Cada línia, fixa o per consum, amb el seu preu, el mínim al mes, la màquina instal·lada (pel número de sèrie) i el seu manteniment preventiu.

1

1. 1
   Cada lectura: quant, de quin dia, qui la va anotar (el tècnic, el portal, l’oficina) i si ja està facturada.

Hi ha dues classes de línia:

Les lectures dels consums les anota el tècnic quan passa, el client des del portal o l’oficina des de Més accions → Anotar consum. En facturar un període se suma el que s’ha anotat entre les seves dates; una lectura encara sense facturar es pot esborrar si és errònia.

#Revisions de preu i pla de facturació

1

1. 1
   Cada revisió aplicada: el percentatge, des de quan i el preu d’abans i de després de cada línia, per explicar-ho al client.

1

1. 1
   El que se li facturarà els propers 12 mesos, factura a factura, amb els preus d’avui.

La revisió de preu s’aplica sola el mes d’aniversari del contracte: puja les línies marcades com a revisables per l’IPC interanual que hagi publicat l’INE aquell mes (a la demo, simulat) o pel percentatge pactat. L’avís arriba abans, amb els dies d’antelació que digui el contracte, perquè parlis amb el client a temps. El pla és una previsió, no un compromís: els consums i les revisions se sumen en facturar.

#Suspensió per rebuts retornats

12

1. 1
   L’estat i, en vermell, quants rebuts li han retornat.
2. 2
   Per què està suspès i com en surt: sol, tan bon punt es cobri el que s’ha retornat.

Quan el banc retorna un rebut d’un contracte, el venciment torna a quedar pendent amb les seves despeses. Si s’ajunten els rebuts retornats que digui la configuració (a la demo, tres), el contracte se suspèn sol: deixa de facturar-se, tot i que les màquines continuen al client. Tan bon punt es cobra el que s’ha retornat (a Tresoreria → Cartera), es reactiva sol i torna a facturar-se des del període que li toqui; els períodes de la suspensió no es facturen. També es pot suspendre a mà (un tancament per obres, per exemple) i reactivar després amb Reactivar.

#Facturar les quotes

123456

1. 1
   Fins a quina data es factura: avui, aquesta setmana, final de mes, final del mes vinent o el dia que triïs al calendari.
2. 2
   El lot: quants contractes, la base sense impostos, quants es cobren per remesa i si la facturació automàtica està encesa.
3. 3
   Cada contracte amb el seu període i la seva base; prement-lo se’n veuen les línies (les fixes prorratejades si cal i els consums anotats). Desmarca el que encara no vulguis facturar.
4. 4
   Facturar el lot en esborrany, per revisar les factures abans d’emetre-les, o emeses ja.
5. 5
   El que facturaran els contractes actius cada mes del proper any: per preveure la tresoreria.
6. 6
   Les revisions de preu dels propers 31 dies, per avisar els clients a temps (surt amb la funció «Revisió de preus» activada).

La pestanya Facturació de quotes la veu qui té el permís «Facturar quotes». És una vista prèvia: no es factura res fins que prems Facturar en esborrany o Facturar i emetre i ho confirmes. Les factures s’ajunten per client quan el contracte ho diu (Una factura per client); la que no es pugui emetre (perquè li falta una dada, per exemple) queda en esborrany amb el seu motiu, i aquí mateix es mostra el resultat amb un enllaç a cadascuna.

#La facturació automàtica

1234

1. 1
   Què fa el sistema cada matí: res (factures tu), preparar les factures en esborrany o emetre-les directament.
2. 2
   Amb quants dies d’antelació factura els períodes que comencen, perquè el rebut arribi a temps.
3. 3
   Quants rebuts retornats sense cobrar suspenen un contracte (amb «Mai», cap no se suspèn sol).
4. 4
   Desa la configuració de l’empresa.

Cada matí el sistema factura el que toca, aplica les revisions de preu del seu aniversari i compta els rebuts retornats de cada contracte. En esborrany és el més prudent per començar: revises les factures i les emets tu des de Factures o des de l’avís d’aquesta mateixa pestanya (Emetre-les).

Les avaries de les màquines d’un contracte les atén el Servei tècnic amb la cobertura del contracte: el que està cobert no es factura.

Un part és una visita del servei tècnic a una màquina d’un client: una avaria, una instal·lació, una retirada o un manteniment. Neix d’un avís (per telèfon, correu, des del portal del client o el que crea sol el manteniment preventiu), s’assigna a un tècnic amb el seu dia i la seva hora, el tècnic el comença en arribar, l’acaba amb la solució i la signatura del client i, després, es tanca a factura o albarà amb el que no cobreixin el contracte ni la garantia.

#Els parts

123456

1. 1
   Els indicadors: els parts oberts, els avisos sense assignar, els urgents, les visites d’avui, els acabats per tancar, el que es triga a resoldre una avaria i quantes es reparen a la primera.
2. 2
   El cercador: per número, client, problema o número de sèrie de la màquina.
3. 3
   Quins parts: oberts, acabats per tancar, tancats i facturats o cancel·lats; i la prioritat.
4. 4
   Els meus parts: només els teus. Un tècnic el té marcat d’entrada.
5. 5
   Donar d’alta un avís.
6. 6
   La llista: els oberts per urgència i data prevista, amb la prioritat, el client i el problema, la màquina, el tècnic, quan i l’estat. Prem-ne un per obrir-ne la fitxa.

Els oberts surten per urgència i, dins de cadascuna, per data prevista; els tancats, del més recent al més antic. Un part endarrerit (la seva data prevista ja ha passat i continua sense fer) surt el primer dels de la seva urgència.

#La fitxa d’un part

12345678

1. 1
   El número i el tipus, l’estat i la prioritat; a sota, el client i la seva màquina.
2. 2
   L’acció que toca ara segons el seu estat: Assignar, Començar, Acabar o Tancar.
3. 3
   Editar-lo, canviar el tècnic o la data, tornar a assignat, cancel·lar-lo amb el seu motiu, veure’n el document o anar al client.
4. 4
   Les pestanyes: resum, feina i material, la màquina, tasques i historial.
5. 5
   Qui hi va, quan, les hores i qui paga (la cobertura).
6. 6
   L’avís: què li passa, per on va arribar, quan, el contacte i l’adreça.
7. 7
   La feina: diagnòstic, solució, quan va començar i acabar, els quilòmetres i la durada prevista.
8. 8
   Per què el cobreix (o no) un contracte o la garantia; i, al costat, la signatura del client.

La cobertura la decideix la base de dades en crear el part: si la màquina és en un contracte actiu, la del contracte; si no, si és en garantia; si no, es factura. Es pot canviar a mà (i la fitxa ho diu).

#Feina, material i màquina

12

1. 1
   El material, les hores i el desplaçament, cadascun cobert o es factura segons la cobertura del part.
2. 2
   Quantes línies es facturaran en tancar; el preu buit és el de la tarifa del client.

123

1. 1
   La màquina pel número de sèrie: el seu estat i la garantia.
2. 2
   El contracte que la cobreix.
3. 3
   Els parts anteriors, amb el problema i la solució: mira què va fallar l’última vegada abans d’anar-hi.